25 anys sense vacances

per Jose Téllez [1]

“El millor campament de tots” era el títol de la crònica de la delegació danesa dels 25 Campaments Internacionals de Joves Revolucionaris/es, que es van celebrar del 26 de juliol a l’1 d’agost a Besalú (La Garrotxa). No cal dir que és un títol que ens omple d’orgull als i les organitzadores d’aquesta edició, la militància de Revolta Global i l’Espai Alternatiu Confederal. Sobretot enguany, que la xifra rodona dels anys que es porten realitzant de manera ininterrompuda els campaments organitzats per la IV internacional, ens ‘obligaven’ a convertir-los en quelcom especial.

I així va ser, però l’èxit no és deu només a la feina de l’organització amfitriona, sinó que és un premi col·lectiu a tots i totes les participants (al voltant dels 600) vinguts d’una vintena de països d’Europa i tot el món. L’èxit va ser en tots els termes: continguts, participació i organitzatiu.

La lluita contra la precarietat, protagonista

Un dels èxits d’aquesta edició és la tornada del moviment obrer com un dels eixos temàtics centrals dels campaments. La manca de referents en les lluites contra el nou model de producció i explotació laboral ha fet que aquest tema no tingués, durant uns anys, la centralitat que hauria de tenir en uns campaments de revolucionaris.

La visita el primer dia dels sindicalistes asturians Cándido i Morala (empresonats per haver estats caps visibles de les lluites dels treballadors contra el tancament de les drassanes) van obrir el debat sobre el sindicalisme radical que exigeix una esquerra de combat. “Ells ens diuen terroristes als seus diaris per fer barricades per defensar els llocs de treball, però l’endemà apareix una notícia amb l’acomiadament de 2000 persones i d’això no diuen res negatiu. Si d’alguna cosa ens penedim és de no haver cremat més barricades per lluitar contra aquest terrorisme patronal”, van intervenir en un dels fòrums del matí. “És una lluita col·lectiva”, insistien, però a ells els va tocar estar en el comitè d’empresa i carregar amb els processos judicials. Però la lluita és col·lectiva i des de la base, i perquè arribi a bon port les decisions han de ser preses entre tots i totes. Així de senzilla és la fórmula per al sindicalisme de classe que necessitem.

Altra exemple del nou sindicalisme combatiu el van portar els conductors d’autobusos de TMB de Barcelona. El seu representant als campaments, Josep Garganté, va fer un apassionat discurs destacant exemples concrets de l’estratègia que ha de seguir un sindicalisme combatiu conseqüent.

També es va fer balanç destacat de la lluita dels nostres companys de Espacio Alternativo al McDonald’s de Granada. Gràcies al compromís de mobilització internacional acordat al campament de l’any passat, els treballadors/es van fer pressió i van aconseguir doblegar a l’empresa a les seves peticions i readmetre als acomiadats/ades. Un exemple doble: de lluita sindical triomfant en una multinacional de treball ultra-precari, i d’utilitat del internacionalisme militant a partir de l’experiència dels campaments.

Marxisme obert

Els altres eixos temàtics que van destacar al campament, com són habituals, van versar sobre els aspectes més amplis del marxisme i que tenen una preocupació important entre els treballadors/es més joves.

La lluita a favor de l’avortament i del dret al propi cos de les dones va ser la protagonista de la jornada del dimarts 29 de juliol. Així, es van desenvolupar tallers sobre les lluites per l’accés a l’avortament lliure i gratuït a Itàlia, Portugal i l’Estat espanyol, altre sobre l’important paper que han d’exercir els companys homes en la lluita feminista, i un taller pràctic d’autodefensa per a dones. A la nit, una manifestació de dones de més de vint nacionalitats va recórrer el campament amb consignes fonamentalment dirigides a l’exigència i reivindicació de plens drets sexuals i reproductius de les dones. La jornada es va tancar amb una festa de dones com a espai de socialització i experimentació diferent dels tradicionalment ocupats i hegemonitzats per homes.

Aquest any, un cop més, s’ha donat un protagonisme central a la qüestió LGTB (Lesbi-Gai-Transexual-Bisexual), que ha comptat amb un dia propi. S’han discutit problemàtiques tan importants com l’heteronormativitat de la societat capitalista, la institució de la família tradicional com a lloc primari on aprendre valors com l’autoritat jeràrquica o les formes d’opressió patriarcals. Després de detectar aquestes formes d’opressió sobre les sexualitats no normatives, tocava posar en pràctica l’après. Per això, ja és tradicional als campaments, la festa lesbi-gai, o més aviat, una festa per un alliberament sexual real de totes les persones, creant un espai lliure d’opressions, deslliurada de prejudicis i sobretot per lligar l’experimentació i la pràctica política en un bon “ambient” entre companys/es revolucionaris i revolucionàries.

També l’ecologia va guanyar protagonisme en aquesta edició. I també la lluita en favor de la sobirania alimentaria i per a un món rural viu, que va ser el missatge que el dirigent camperol Pep Riera va llançar en la seva visita als campaments. La prohibició del cultiu i la comercialització dels transgènics i les receptes neoliberals que s’intenten presentar com a un model per a combatre la crisi alimentaria actual van ser denunciades per Riera.

Internacionalisme actiu

La participació a nivell internacional en aquesta edició ha estat també un èxit. Més d’una vintena de paisos tant europeus com d’altres continents (Filipines, Marroc, Mèxic, Argentina, Veneçuela, Colòmbia, etc.).

En relació amb aquest tema, es va tractar també la qüestió de les migracions en el context de l’”Europa fortalesa” i de la “directiva de la vergonya”. La lluita per l’extensió dels drets i l’ajut a l’autorganització d’aquests sectors és prioritària per enfrontar aquesta Europa del capital i la guerra que ens volen imposar els de dalt.

En un míting a la nit, els companys filipins van denunciar la situació de pobresa, fam i ingerències de l’imperialisme que sofreix el país, amb l’afegit dels retrocessos que el govern a realitzat el relació amb el procés de pacificació amb la les guerrilles populars fent guerra bruta contra els moviments. Com sempre, van rebre la major de les ovacions en tant que son companys que es juguen la vida pel simple fet de lluitar per la dignitat dels treballadors filipins i la sobirania nacional davant l’imperialisme i els seus estralls en l’economia del país.

El company Luís Alegre, de l’Estat espanyol, coneixedor de la situació a Amèrica Llatina, va situar els diferents processos de resistència popular al neoliberalisme que s’han obert en els últims anys allà. Alguns, com el de Veneçuela, obren les portes a l’autorganització per baix com mostra la nacionalització de Sidor, encara que hi hagi xocs amb les burocràcies estatals.

Sobre Amèrica Llatina es va celebrar amb èxit cada dia una coordinació entre gent dels diferents paisos llatinoamericans i activistes europeus, que va concloure al final del campament amb un bon grapat de contactes i intercanvi d’experiències que ben segur seran útils en les lluites del dia a dia.

Un èxit organitzatiu

Qualsevol persona amb una mínima experiència en el voluntariat i l’activisme es pot arribar a imaginar la feina que comporta organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques. Més difícil és voler fer-ho sota estrictes criteris d’autogestió, solidaritat internacionalista i valors socialistes. L’objectiu és recrear al campament un petit món ideal, que ens apropi al món que volem construir. Totes les tasques (neteja, servei de bar, seguretat, traducció, etc.) són autogestionades, organitzades per torns i on participen de bon grat tots els participants.

L’històric partit de la revolució espanyola dels anys ‘30, el POUM, els seus cartells i les seves consignes adornaven els bitllets de la moneda pròpia del campament, en homenatge a la memòria històrica de les terres que acollien el Campament. Aquesta moneda ens permet eliminar les barreres econòmiques dels estats i equiparar els preus dels productes, tant si provens de Suècia, Mèxic o Filipines.

Aquests criteris socialistes d’autogestió del campament es transformen als pocs dies del campament en un clímax de camaraderia únic per als participants. Molts companys/es es queden sobtats de amb quina facilitat s’obliden d’alguns vicis que ens té acostumats el capitalisme voraç que ens esclafa dia a dia: poder deixar objectes de valor arreu sense por a que desapareguin, deixar de mira el rellotge, confiar en qualsevol que tinguis al costat encara que no entenguis la seva llengua, etc.

Tant és així que rebroten esperits de revolta intransigents quan alguns petits fantasmes del capital es capfiquen al campament. Mostres d’això hi ha algunes bones anècdotes a aquest campament, com la revolta nudista (amb manifestació inclosa!), davant la queixa d’alguns de no voler compartir la piscina amb gent que preferia gaudir-la sense banyador, o el ’segrest’ dels sobres de Nescafé que es servien per esmorzar. Són anècdotes que són significatives per entendre que es aquesta l’esquerra del socialisme del segle XXI que volem: (auto)crítica, intransigent, radical, sense complexos, sense autocontemplacions ni autoconvenciments. Només així evitarem els errors que es van cometre en el passat.

Una última nit interminable

Tot i que el campament es va acabar sense conèixer cap a on ens portaran els autocars l’estiu vinent, tothom en tenia ganes de repetir. Als que venien per primera vegada l’experiència es va fer curta, als que ja portem uns quants campaments a sobre volem continuar passant estius sense vacances. El comiat va ser dur però no amarg, era un punt i seguit i uns ‘fins aviat’ més que uns ‘adéus’. Tot i així es va organitzar espontàniament algun bloqueig a la sortida dels autocars a crits de ‘No pasarán’.

Semblava que molts no volien que això s’acabés mai. I l’última nit es va fer més llarga de lo que voldríem: la irrupció a escena de les ‘forces d’ordre’ de l’estat ens va sobtar a tots i totes. Els Mossos d’Esquadra (sense por de convertir-nos en uns pesats, no ens cansarem de recordar qui en té la responsabilitat política a la Conselleria d’Interior) van aplicar un escorcoll antiterrorista (incomunicació inclosa) a un autocar amb companys andalusos i portuguesos. La Guàrdia Civil va aturar a tots els autobusos que van creuar La Jonquera per identificar un per un a tots els participants europeus dels campaments. Un episodi repressiu inèdit en 25 anys d’història de campaments i que demostra el veritable caràcter dels guardians de l’ordre (tant espanyols com catalans) davant la gent que volem i demostren que podem canviar les coses. Sortosament, els cossos policials no van aprofundir en el seu despropòsit (per a més info veure el comunicat al respecte de Revolta Global i Espai Alternatiu).

Desmuntant la paradeta

Un cop desmuntada la paradeta, a Barcelona els dies posteriors ens vam retrobar alguns companys catalans i d’altres de tots els llocs d’Europa que van aprofitar el viatge per fer-hi una mica de turisme per la capital. Va ser frustrant per tots tornar a pagar amb euros, suportar la violència ambiental dels recintes d’oci nocturn, escoltar a la policia dir que no pots beure, ni seure, ni cantar, ni… Que aviat s’acostuma un a la llibertat! I tant sols veníem d’una setmana de simulació, d’ensumar un breu aroma de llibertat… així que ens podem arribar a imaginar que significa de veritat lluitar per un món més just, sense capitalisme.

Que tremoli l’enemic. Els joves revolucionaris, no fem vacances.

Els ‘campes’ en números:

200 participants de la delegació francesa

Tot un rècord per les JCR, organització juvenil agermanada amb la LCR, secció de la IV internacional a França que està en ple procés de construcció d’un nou partit anticapitalista amb amplis sectors de l’esquerra i els moviments socials anticapitalistes francesos. Els tres autocars que van baixar del nord a Besalú, son mostra palpable de l’èxit de l’iniciativa.

70 anys de la IV Internacional

A banda dels 25 anys dels campaments, la Internacional que organitza aquest ’sarau’ també tenia la seva xifra rodona d’aniversari. Un taller sobre l’història i l’utilitat avui dia de una xarxa internacional d’aquest tipus va ser un dels tallers amb més èxit de participació del campament. L’estil pedagògic de la ponent va ajudar a aquest fi.

150 joves de l’estat espanyol

Rècord també de participació per la delegació amfitriona. La delegació més gran a uns campaments organitzada per l’Espai Alternatiu Confederal des de la seva creació. No només ha estat un èxit quantitatiu sinó també qualitatiu: més jove (de joves des de 15 anys fins als 30), més femenina (un terç eren dones) i de més varietat de procedència (Catalunya, Andalusia, Madrid, Asturies, Burgos, Aragó, País Valencià i País Basc). Tot un èxit que demostra l’ascens sense aturador de l’Espai Alternatiu a tot els territoris de l’estat.

40 participants des de Grècia

Són la delegació més gran respecte la seva llunyania. La majoria dels seus participants provinents del moviment estudiantil (de gran combativitat a les universitats gregues) i de la organització de la IV Internacional OKDE-Spartakos, que tot i ser una organització molt jove, ha augmentat la seva participació al campament de manera significativa. Ara, discuteixen si poden organitzar una edició dels campaments els propers anys.

18 hores ‘non stop’

L’èxit de participació va portar també una àmplia varietat de continguts i d’activitats que van convertir el programa d’aquesta edició en un dels programes més plens dels últims anys. Hi havia activitats programades des de les 8h del matí fins les 2h de la matinada. Per no avorrir-se!

38 graus

Va ser la temperatura màxima registrada durant els campaments. Però el calor revolucionari era més potent i no es va fondre cap neurona. La participació a totes les activitats va ser força significativa, tot i que hi havia temps per tot, fins i tot de capbussar-s’hi una estona a la piscina!