dilluns 29 de juny de 2009
Totes les versions d'aquest article:
Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Manuel Zelaya president constitucional d’Hondures ha estat capturat per un comando encaputxat de l’exèrcit i traslladat a Costa Rica. Poc temps després, la cancellera hondureña, l’ambaixador cubà i veneçolà han estat detinguts i vexats per un altre grup armat. L’exèrcit s’ha desplegat. S’ha produït un cop militar a Hondures.
Amb el triomf de la Revolució Sandinista a Nicaragua, el govern de Washington va pressionar perquè aquest permetés eleccions a Hondures. El 1981 va resultar electe Roberto Suazo Córdova i es va redactar la constitució de 1982 com “aval democràtic”. En aquesta constitució es va establir en l’article 374 que diversos articles són irreformables o petris, entre ells el 239 i 240 i, per tant, el Congrés Nacional no tenia competència per a modificar-los. Estableix de fet que pel segles dels segles, al marge de la voluntat popular, hi ha coses que no es poden tocar…
A partir d’aquest moment es va iniciar una etapa de terror i eliminació de l’esquerra. Estats Units, a través de la seva base a Palmerola, va usar el territori hondureny com a base dels contrarrevolucionaris nicaragüencs. En aquesta època es va arribar a proposar que Hondures es convertís en un Estat Lliure Associat d’EUA
Manuel Zelaya, triat lliurement, ha emprès reformes recolzant-se en els treballadors, camperols i sectors socials del país. La pujada del salari mínim, i l’alineament amb l’ALBA ha espantat a l’oligarquia nacional tant com al govern nord-americà i les trasnacionales europees. Aquest diumenge es convocava a una consulta o enquesta, no vinculant, sobre la possibilitat de convocar una assemblea constituent.
El comandament superior de les forces armades, emparant-se en una declaració d’inconstitucionalitat del poder judicial, es va negar a repartir les urnes en els col·legis electorals i va ser destituït per Manuel Zelaya en qualitat de comandant en cap de les forces armades. Tot estava calculat per a fer aparèixer al president d’Hondures com un radical inconstitucional i restablir l’ordre inamobible dels mateixos de sempre.
El caràcter intoxicador amb que la majoria de mitjans de comunicació, com El País, han tractat el cop d’estat els fa còmplices i part activa del mateix.
A Hondures en un primer moment els mitjans de comunicació han ignorat la situació. Després s’ha tallat la llum, el senyal de ràdio i televisió, i els telèfons. Avions i helicòpters de les forces armades sobrevolen el país i llancen bengales intimidatories. Els carrers estan assetjats i malgrat tot la gent està sortint al carrer demanant el retorn del president.
S’ha cridat a la resistència i a sortir al carrer. A Tegucigalpa enfront de la casa presidencial. A la resta del país en els parcs centrals dels pobles i per tot el món davant de les ambaixades i consulats.
Front aquesta situació exigim:
Immediat restabliment de la presidència de Manuel Zelaya.
La realització de la consulta sobre l’assemblea constituent
Cap article ni constitució està per sobre de la voluntat popular.
Ens sumem, a les convocatòries que es produeixen davant les ambaixades i consulats d’Hondures contra el cop.
Contra les institucions i poders fàctics, corruptes i còmplices de l’oligarquia i amb el poble d’Hondures davant la farsa “constitucional parlamentària” exigim el retorn del president l’electe i la fi del cop militar. La mobilització popular a Hondures i a tot el món és clau per aconseguir-ho.