Hondures: s’ha acabat el teatre

Per Josep Cruelles

Mes de quatre mesos de resistència del poble hondureny. Morts, desapareguts, torturats, infinitat de detinguts acusats de sedició. Aquesta és la realitat des que el seu president constitucional va ser desallotjat d’Hondures.

Després de fer escala en la base militar nord-americana de Palmerola, Zelaya va ser desembarcat a Costa Rica. Des de aquest mateix pais sortia, poc temps després, la proposta de negociació. Tot estava perfectament preparat amb la complicitat, com no, d’Estats Units per a acabar amb un procés, que mes allà de Zelaya, sintonitzava amb les lluites d’emancipació que es viuen en el continent.

Una Assemblea Constituent com les que van aprovar Veneçuela, Bolívia i Equador era la “gran amenaça” a la actual constitució “pétrea” de la oligarquia. La “petrea”, va ser un maquillatge que EEUU va proposar en 1982, per a iniciar la caça “rojos” i la “contra” cap a Nicaragua. Una constitució, que com les Taules de la Llei, conté un principi divinament antidemocràtic: No es pot canviar, pels segles dels segles.

L’acord de Costa Rica va ser, des del principi, un parany. Un parany i una renúncia a la constituent, la principal esperança de les classes populars que veuen en ella la possibilitat d’escometre canvis estructurals entorn de les privatitzacions, la reforma agrària, el paper de l’exèrcit i la democràcia participativa.

Han passat gairebé 5 mesos. Tot ha estat una immensa farsa, on la OEA i EEUU no han mostrat la més mínima intenció d’acabar amb els colpistes, on s’han succeït un després d’un altre, ultimátums, sense mesures reals per a acabar amb Micheletti. On s’ha posat en simetria a botxins i víctimes. Els colpistes s’han tornat a burlar.

Després d’un acord, on apareixien, com mediadors, ara si, els “autèntics” representants de Obama, sota “l’esperit” de Costa Rica. El punt central, la restitució de Zelaya ha estat incomplert en els terminis i als nassos d’una còmplice i impotent “comissió de verificació”.

Micheletti ha conformat un “govern d’unitat”, amb noms del seu gabinet i altres colpistes menys coneguts. El parlament, el mateix que va aprovar la destitució de Zelaya no té dia per a reunir-se i, evidentment, no hi ha garanties que si ho fa, resolgui la restitució. Però Estats Units en boca del representant de Obama Thomas Sannon Ha manifestat que reconeixerà el govern que surti de les pròximes eleccions, amb o sense Zelaya.

El Front Nacional de la Resistència contra el Cop crida a totes les seves organitzacions a executar accions de desconeixement de la farsa electoral i a la comunitat internacional a mantenir la posició de deslegitimació del “règim de facto” i les eleccions del 29 de novembre.

El Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures, així mateix, convoca a la solidaritat internacional: “...no solament per principi de solidaritat sinó per raons d’autodefensa ja que si els colpistes es consoliden a Hondures s’acabarà la primavera democràtica dels pobles del món particularment dels pobles de la nostra Amèrica”.

Hondures és un gran “test”. El model pot executar-se també a Guatemala, Nicaragua, o per exemple, a Paraguai, on Lugo ja ha hagut de destituir a la cúpula militar.

I la contraofensiva imperialista segueix, també contra Veneçuela, on els paramilitars han començat a operar mes activament en la frontera amb Colòmbia, ara amb 7 noves bases nord-americanes que amenacen a tot el continent. És hora de solidaritat activa, de denúncia, mobilització i exigència als nostres governs del compromís de no enviar observadors al procés electoral, de no reconeixement del govern sortit d’una ruptura constitucional i unes eleccions farsa.

Amb mes força que mai, restitució de Zelaya, càstig als culpables i constituent.

Barcelona 7 de novembre del 2009