dissabte 14 de novembre de 2009
Totes les versions d'aquest article:
Per Sandra Ezquerra
Ens explicaven l’altre dia a l’edició impresa de Público que la subcomissió d’Igualtat demana explícitament "que l’exposició als efectes de begudes alcohòliques o a les drogues no ha de contemplar-se com a circumstància atenuant o d’eximent" en els delictes relacionats amb la violència de gènere. Fins aquí tot bé. Trobo inacceptable que es presenti el "consum excessiu" d’alcohol o drogues com a excusa o coartada per evitar assumir responsabilitat per haver exercit violència, de qualsevol tipus, cap a una altra persona. Sigui qui sigui. No obstant això, les recomanacions de la subcomissió no es queden aquí i, en lloc de limitar-se a reivindicar l’assumpció de responsabilitats per part dels agressors masclistes independentment que estiguessin borratxos o no, demana que en els delictes relacionats amb la violència de gènere, de manera similar a les comeses contra la seguretat viària, el consum d’alcohol i de drogues sigui considerat un agreujant. Segons la (oficialista) Associació de Dones Juristes Themis, "el consum d’alcohol i drogues es va introduir com a agreujant en els delictes relacionats amb la seguretat viària, perquè es va veure com una manera de conscienciar els conductors, i està donant bons resultats". Sembla ser que s’espera que passi el mateix amb el maltractament de dones.
D’aquesta manera, s’aplica la lògica d’introduir una mesura repressiva per llançar un missatge a la societat: de la mateixa forma que es diu que l’enduriment de les penes en el context de la seguretat viària ha derivat en una major conscienciació i responsabilitat a la carretera, se suposa que l’agreujament de les penes que inclouen consum d’alcohol i altres drogues en el context de la violència de gènere tindrà també un impacte positiu. Jo em vaig passar tot el dia preguntant-me sobre aquest presumpte impacte positiu: de què estem parlant? Si aquesta mesura aconsegueix enviar un missatge a la societat, vol dir això que els "maltractadors" deixaran de beure alcohol? Si és així, directament deixaran de maltractar? o simplement passaran a fer-ho sobris? Si beure alcohol (ni tan sols no ser alcohòlic) actualment no és un delicte, com es justifica que es converteixi en agreujant en situacions de violència?
Siguem seriosos. Sense entrar aquí en la polèmica sobre l’alcohol com a agreujant en la seguretat viària, crec que és bastant evident que la relació causa-efecte en aquest cas no és analògica ni traduïble a la del pla de la violència masclista. Mentre que el consum d’alcohol té un impacte directe sobre la meva capacitat d’estar desperta, atenta, de reflexos i de reacció en un cotxe, no es pot dir el mateix en el cas de la violència masclista. Encara que està comprovat que el consum d’alcohol i drogues pot, en molts casos, actuar de detonador d’una agressió, la relació entre X (alcohol o drogues) i Y (agressió) no és de causa-efecte. És a dir, l’alcohol no és el que converteix un home en agressor sinó el que li "pot permetre" en situacions determinades exercir una agressió. Si caiguéssim en el (fàcil) exercici de considerar l’alcohol com a causa estaríem alliberant a la societat de la responsabilitat i haver d’examinar les ideologies i pràctiques patriarcals que fan que milers d’homes considerin normal o acceptable agredir una dona (hi hauria prou amb culpar al vi). I, com no, de la responsabilitat i haver de transformar-les. En lloc de desenvolupar estratègies i destinar recursos a reexaminar les relacions patriarcals que organitzen la nostra societat i que són la llavor de la violència masclista, la Llei Integral contra la Violència de Gènere i l’estat proposen endurir les penes entorn de detonadors o factors de risc per a suposadament reduir el fenomen (la violència masclista) del qual els esmentats detonadors ni tan sols no són la causa.
Estem, d’aquesta manera, davant d’una situació doblement absurda. D’una banda, presenciem de nou la fal•làcia legal de que un augment de la repressió i del càstig poden en realitat actuar de preventius. D’altra banda, es castiguen fets que ni tan sols no expliquen (almenys per si sols) la violència masclista, sinó que en determinades ocasions poden fer-la esclatar i que en la majoria dels casos no estan ni tan sols relacionats amb ella. Això sí, és molt més senzill punir el consum d’alcohol que el patriarcat. Però posats a agreujar, per què no es posa el govern a agreujar les penes de violència de gènere partint de la situació socioeconòmica de la parella? Per què no l’agreugen en els casos de situacions de dependència per part de la dona que li impedeix abandonar una situació abusiva? Per què no ho fan quan es dóna amb dones immigrants en situació irregular que aguanten per por a que se les retorni als seus països? Per què no ho fan quan es dóna entre joves que no fan més que imitar i reproduir els estereotips de dominació i subordinació disseminats des dels mitjans de comunicació, les escoles, etc.?
Doncs perquè si ho fessin no només haurien de reconèixer que alguna cosa va malament, molt malament, sinó que, inevitablement, el focus del debat es desplaçaria de les "conductes desviades" d’un grapat de violents a les raons estructurals darrere la violència masclista. I això, és clar, inclouria un debat, i un qüestionament, de les mesures político-econòmiques que provoquen situacions d’estrès i crisi econòmica en milers de parelles; de les polítiques (o la seva absència) que impossibiliten la independència i autonomia econòmica i social (i totes les classes d’autonomia que es poden derivar d’aquestes) de les dones respecte als homes; d’una Llei d’Estrangeria que fa que les dones immigrants en l’Estat Espanyol siguin "ciutadanes" de segona i tercera classe; d’uns mitjans de comunicació i un sistema educatiu que reprodueixen i promouen cada dia la legitimitat del sistema capitalista patriarcal. Parlar d’aquests factors, entre molts d’altres, obligaria el govern a centrar el debat entorn d’alguns dels principals mals de la societat en l’Estat espanyol en l’actualitat i, com no, a escoltar reivindicacions i propostes de solucions que, lluny d’agreujar les penes de quatre borratxos infeliços, es referirien a la necessitat de sacsejar el sistema, el mateix sistema que el govern gestiona, subvenciona i legitima, de dalt a baix.
Ja m’imagino el titular a Público: "els efectes de les polítiques perpetuadores del capitalisme i el patriarcat aprovats per unanimitat en el Congrés com a agreujants de la violència masclista... ". Això sí que llançaria un missatge.