dimecres 16 de desembre de 2009
Totes les versions d'aquest article:
Per Comissió Catalana de Seguiment i Observació al Cas Egunkaria
Aquest dimarts 15 de desembre va arrencar a l’Audiència Nacional, el judici contra cinc directius del diari Egunkaria, tancat el febrer de 2003. Ben bé 7 anys després, l’Estat que el va tancar no presenta cap càrrec. El fet de tancar un mitjà de comunicació, insòlit en l’Europa contemporània, i d’atemptar contra la llibertat d’expressió i informació, enmig de denúncies per maltractaments i tortures i sacsejant el procés de normalització lingüística de l’euskara, "és encara avui un despropòsit, un absurd i una ferida oberta".
Catalunya amb Egunkaria
Es tracta d’un judici sense proves, sense indicis, sense material acusatori: la millor prova és que la fiscalia ni tan sols demana càrrecs. És per aquest motiu –que res ha canviat- que la Comissió Catalana d’Observació i Seguiment al Cas Egunkaria vol recordar, amb motiu de l’inici del judici que el febrer de 2003:
• Tots els diaris en llengua catalana, i el mateix Col•legi de Periodistes de Catalunya, van denunciar sense embuts el tancament.
• La majoria social catalana, amb l’adhesió de 300 organitzacions i entitats, va bastir una densa onada de solidaritat per denunciar el tancament i va editar 30.000 exemplars de l’edició especial en llengua catalana d’ ‘Egunkaria endavant’
• Que el mateix Parlament de Catalunya, amb excepció dels vots del PP, van votar una proposició no de llei en el mateix sentit.
• Que cent personalitats de la societat civil catalana i els movemints populars van constituir la Comissió Catalana de Seguiment al Cas Egunkaria, amb persones de tots els partits politics excepte el PP, amb artistes com Lluis Llach o Manu Chao i amb extensa presència de periodistes i escriptors i escriptores.
La majoria professional, parlamentària, social i sindical d’aquest país va alçar la veu majoritàriament contra el tancament d’Egunkaria. Avui és el dia que cal seguir recordant-ho. Res no ha canviat i per això seguim dient el mateix que deiem el el mateix 20 de febrer de 2003, amb declaracions solidàries com les que es van recollir aleshores de Joan Barril a Oleguer Presas, de Mònica Terribas a la FAVB, del magistrat Santi Vidal a l’actor Sergi Sánchez, la veu del carrer contra el tancament d’Egunkaria. Es tanquen diaris, després no es presenten càrrecs i set anys després es preten jutjar-los. Egunkaria: contra la llei del silenci, ja n’hi ha prou.