Haití: Víctima d’un sisme i de les polítiques neocolonials que han ensorrat el país en la misèria

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.

Per la seva amplitud i pel nombre de morts que ha provocat, el potent terratrèmol que ha devastat Haití colpeix l’opinió pública mundial. Les víctimes es compten per desenes de milers i una bona part de les infraestructures del país ha quedat destruïda.

Però la “natura” no és l’única responsable d’aquesta esgarrifosa catàstrofe, si més no del seu abast i les seves conseqüències. El nombre de morts i de ferits s’explica també i sobretot per l’estat d’extrema pobresa que coneix el país, on els serveis sanitaris i de socors manquen absolutament de recursos o són gairebé inexistents en determinades zones.

Car, si be un terratrèmol constitueix, a priori, un fenomen natural més o menys imprevisible, la pobresa no ho és pas. Ben al contrari, és el resultat directe de determinades opcions conscients, de polítiques desenvolupades amb coneixement de causa per les classes posseïdores, les potències imperialistes i els seus organismes internacionals.

Amb prop del 90 % de la població vivint per sota del llindar de la pobresa, Haití és el país més pobre del continent americà. A escala mundial, se situa en el lloc 146 – sobre un total de 179 Estats – pel que fa a l’índex de desenvolupament humà elaborat pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament). Des de fa dècades,el poble haitià és víctima de maquinacions i d’explotació neocolonial per part de les potències imperialistes, en primer lloc França i Estats Units. Aquestes potències mai no han deixat, una rere l’altra, de propulsar al poder i de donar suport a successius règims enfeudats a les metròpolis – com fou el cas de la dictadura dels Duvalier, de 1957 fins a 1986, o del cop d’Estat de 2004 -, que han espoliat les riqueses i la població del país pel compte i únic profit de les multinacionals capitalistes.

Les polítiques neoliberals, imposades per institucions com el Banc mundial o l’FMI, han asservit l’agricultura local, empenyent desenes de milers de camperols a amuntegar-se en els habitatges precaris de les ciutats. El terratrèmol ha esborrat literalment barriades senceres d’aquests suburbis.

Aquestes polítiques neoliberals han reduït els salaris i desballestat els serveis socials, començant per la sanitat. Només fa uns mesos, el govern de René Préval havia reprimit brutalment – amb l’ajuda dels soldats de l’ONU – un moviment social que exigia un augment de salaris en el sector de la sanitat d’ 1,7 a 5 dòlars al dia. El nivell de mortalitat infantil és de 80 per cada 1000 naixements. Abans del sisme, més del 40 % de la població no tenia accés a les atencions mèdiques i, pel que fa a les dones, la proporció s’elevava al 60 %.

Revolta Global – Esquerra Anticapitalista expressa tota la seva solidaritat vers el poble haitià, que pateix avui una incommensurable tragèdia, després de tots els assots de l’imperialisme. Cridem tots els treballadors i treballadores i les seves organitzacions sindicals a donar suport als seus germans i germanes d’Haití.

Però, al mateix temps, cal denunciar clarament un sistema i uns responsables que han ensorrat aquest país en una misèria sense pal•liatius; una misèria que multiplica avui el nombre de víctimes. Només que l’atenció dels mitjans de comunicació decaigui, el poble haitià seguirà patint les conseqüències de la catàstrofe i la continuïtat de les polítiques que el mantenen sumit en la pobresa.

L’ajuda al poble haitià suposa, per descomptat, un suport material immediat. Però aquesta ajuda no pot ser realment eficaç si no va acompanyada de l’exigència, adreçada en primer lloc als governs de la Unió Europea, ara sota presidència espanyola, de l’anulació incondicional del deute extern d’Haití; del retorn al seu poble dels bens espoliats pels dictadors – i que romanen encara en els bancs suïssos i altres paradisos fiscals ! – i del pagament de reparacions per part de les potències imperialistes. Aquests fons han de ser directament i democràticament gestionats per la mateixa població haitiana, a través de les seves organitzacions socials, comunitàries i sindicals.