Palestina al cor

Per Lluís Rabell

El passat divendres, 15 de gener, al vespre, més d’un miler de persones es van aplegar a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per recordar l’aniversari de la cruenta intervenció de l’exèrcit israelià contra la població de Gaza, en què van perir mes de 1.400 persones – de les quals 400 eren infants -, milers van resultar ferides, i els bombardejos van deixar 50.000 persones sense sostre. Més que un recordatori emocionat, la concentració fou un clam indignat contra el que està passant i contra les amenaces de nous atacs. El conegut metge i escriptor Salah Jamal, palestí de naixement i català d’adopció, ho resumia així: “A Gaza, el martiri continua. L’armament utilitzat per Israel – bombes de fòsfor blanc, munició d’urani empobrit... – segueix fent víctimes un any després de l’ofensiva. Mai havien nascut tants infants amb malformacions congènites. Un 90 % de l’aigua de què es disposa a Gaza no és apta per al consum humà. I el bloqueig impedeix qualsevol reconstrucció. Ni entra ciment, ni deixen passar ajuda humanitària i medicaments”.

“Crims de guerra”, “crims contra la humanitat”... les acusacions van ressonar, inapel•lables, en boca dels oradors, des de la pacifista Teresa Sala, partícip de la “Marxa sobre Gaza” que, a finals d’any, va intentar trencar el setge de la franja, fins a Salam Almaslamani, presidenta de comunitat palestina a Catalunya, que va llegir el manifest final. Com es recordarà, 1.400 activistes vinguts dels cinc continents van ser retinguts durant dies per les autoritats egípcies, atemorides davant la possibilitat d’una connexió d’aquesta expedició solidària amb l’opinió pública – de tal manera que pogués catalitzar la indignació popular, només continguda per una brutal repressió policial, davant la connivència del règim d’Hosni Mubarak amb l’Estat d’Israel i amb el “gran protector” americà. L’exèrcit egipci saboteja regularment els túnels que serveixen de passatge i de precària via d’aprovisionament a la població de la franja. En protesta contra aquest estat de coses, l’activista Hedy Epstein, supervivent d’Auschwitz, va endegar una vaga de fam a El Cairo.

Però, complicitats, convergència d’interessos econòmics o estratègics amb l’Estat sionista, n’hi ha moltes més, i ben properes. La concentració va denunciar amb força la complicitat de la Unió Europea i del govern de Zapatero. El desballestament del principi de justícia universal ha estat una concessió directa de la diplomàcia espanyola als dirigents israelians. Però és que, en el decurs del 2009, s’han signat els més importants acords de cooperació militar entre Espanya i Israel. En aquestes condicions, l’exigència dels moviments socials és clara: boicot internacional a l’Estat d’Israel! Ruptura dels acords de cooperació militar, econòmica, tecnològica, universitària o esportiva! Boicot i desinversió!

Amb aquestes consignes va concloure la concentració, després d’haver entonat “L’estaca” en àrab i en català. I no sense que, abans, Roser Palol, en nom del moviment “Aturem la guerra”, hagués advertit als llogaters de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona – que s’han desfet en bones maneres per obtenir el vistiplau d’Israel a la designació de la capital catalana com a seu de la Unió de la Mediterrània: “Fa un any, la ciutadania de Barcelona us va sorprendre en sortir massivament al carrer en solidaritat amb Palestina. Sapigueu que seguim dempeus i que les nostres exigències estan més carregades de raó que mai”.

A la plaça, entre els manifestants, hi havia molts animadors i animadores de moviments. I també força militants, des de l’esquerra anticapitalista fins al mateix PSC, passant per ICV-EUiA. Tant de bo la presència de divendres esdevingui compromís actiu. El proper FSCat serà una ocasió de comprovar-ho, de parlar de la necessària mobilització contra l’apartheid israelià, d’organitzar una possible campanya unitària pel boicot i la desinversió... Allí serà present, entre altres moviments, l’Associació “Junts”, formada per jueus i palestins de Catalunya. Les seves modestes pancartes, visibles per primera vegada al carrer, es feien ressò d’allò que ha esdevingut ja tot un referent per a la consciència democràtica de la humanitat: “Solidaritat amb Palestina”.