«Ens neguem a pagar per una crisi que no hem generat»

Per Sonia García García [1] [2]

Integrant de l’oenagé Paper i Drets per Tothom, Brian Anglo fa molts anys que participa en els moviments socials. És portaveu del Fòrum Social Català, que finalitza avui amb una assemblea a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona i al qual assisteixen més de 150 organitzacions catalanes.

–¿Què es debat al Fòrum?

–La crisi, com no podria ser d’una altra manera, però des de tres vessants: les causes, les conseqüències i les sortides. No s’ha d’oblidar que aquesta crisi és econòmica, sistèmica, afecta el planeta i posa en perill el gènere humà.

–¿Com va sorgir?

–És el segon a Catalunya i es remunta al Fòrum Social Mundial al Brasil, de fa 10 anys. L’objectiu és que es fes de manera descentralitzada i paral·lela a altres llocs.

–¿Quin és l’objectiu?

–Revisar la nostra actuació a través de les mobilitzacions. Recollir totes les propostes dels moviments socials, les campanyes, les associacions, però sense dir a ningú el que ha de fer. Busquem que la gent es conegui, superar la fragmentació que crea el mateix sistema i que es puguin trobar solucions.

–¿En quins punts coincideixen?

–Hi ha un intent de fer pagar la crisi a la gent de sempre i creiem que hi ha d’haver una altra manera de superar-la. Busquem solucions radicals que vagin a l’arrel del problema. Hi ha més de 600.000 persones a l’atur a Catalunya.

–¿Com funciona el Fòrum?

–Reuneix les organitzacions, debat les seves propostes i proposa una agenda de mobilitzacions.

–¿Quines mobilitzacions?

–La primera va ser la manifestació de divendres; recolzarem les activitats del Dia de la Dona Treballadora i, per al juny, es preveu una contracimera en relació amb la Unió pel Mediterrani.

–¿Quines són les seves propostes?

–Analitzar la greu situació palestina, els problemes d’immigració, el cas d’Itàlia, que està intentant impedir l’arribada d’africans, les tanques de Ceuta...

–¿Algunes conclusions?

–El nostre rebuig a les polítiques neoliberals que beneficien les multinacionals sense importar les conseqüències per a les persones. Ens neguem a pagar una crisi que no hem generat.

–¿Hi ha cap altra sortida?

–Sí. Una que afavoreixi els més desprotegits, perquè les xifres de pobresa pugen de forma alarmant.