N-II i noves agressions al territori: nova fase de les lluites per un Maresme alliberat de peatges

Per Rubén Pocino i Àngel Pagès [1]

El passat diumenge 7 de gener va tenir lloc a Premià de Mar un nou tall de la NII. Convocats per la plataforma Camí Ral i la Coordinadora de Plataformes del Maresme, uns centenars de veïns van tallar la carretera en un nova acció destinada a protestar front les conseqüències nefastes del pas de la N-II per les poblacions del Maresme.

Aquesta lluita vé de lluny. Les reivindicacions es centren en suprimir aquesta carretera i alliberar el tram de peatge de l’autopista. És una aposta per una mobilitat racional i per fer més habitables les poblacions afectades. Aquesta lluita s’enmarca en la defensa d’un altre model de comarca que aturi la massificació i la saturació de l’espai públic i que salvaguardi els pocs indrets destinats a l’activitat agricola.

El recent traspàs de la titularitat de la N-II al govern català clarifica l’abast de les reivindicacions actuals. La solució del problema de la mobilitat està en convertir l’actual traçat de l’autopista en una alternativa real a la N-II. Des de els plataformes ciutadanes i el moviment ecologista s’insisteix en tres eixos de reivindicació: No a la N-II, alliberament del peatge de l’autopista, oposició a qualsevol nova carretera o desdoblament de carrils de l’autopista i prioritat absoluta al transport públic.

El govern català segueix entestat en fòrmules intermitjes. El conseller Nadal no vol "problemes" amb l’autopista (gestionat per ACESA i accionaritat per La Caixa). La negativa a solucionar les coses amb una línia més racional que no suposi més trinxaments del territori, està motivada pels forts interesos econòmics en joc.

Les plataformes preparen una agenda de mobilitzacions molt centrada en l’autopista, els impactes ecològics, el transport públic i la vinculació de les temàtiques amb un model alternatiu de comarca. Els partits polítics opten per no entrar a fons en el tema de l’autopista. En major o menor grau, l’omnipresència del poder financer (La Caixa, expecialment) és el nus que impedeix abordar unitàriament una sortida al colapse de la comarca.

Els que participem a les mobilitzacions observem la desconnexió entre la classe política convencional de tots els colors i les respostes del carrer. La cosa anirà en augment. Fins ara tot semblava apuntar al clàssic conflicte de competències Catalunya-Espanya i aixì s’apel•lava a "Madrid" com a responsable de tots els mals. El nou escenari fixa la contradicció real entre els interessos de les constructores i el sector financer i el que ha de ser una comarca pensada i viscuda des d’unes altres coordenades.