Algèria: Una onada de vagues obreres

Per Alain Castan

A Algèria, l’any comença sota el signe de la contestació social. S’estan desenvolupant accions en què la classe treballadora s’organitza independentment del sindicat oficial, la UGTA.. Talls de carreteres, manifestacions, vagues i accions de protesta s’han multiplicat en el decurs d’aquestes últimes setmanes en defensa dels llocs de treball, de la protecció sanitària, de les pensions, reivindicant transports i infraestructures i, a voltes, l’accés a serveis tan essencials com l’aigua, el gas o el sanejament. En alguns casos, les autoritats locals han reaccionat ràpidament concedint tal o qual millora parcial, per tal d’apaivagar els ànims. Però, a les empreses, els conflictes són importants i de difícil solució. Les plantilles es veuen confrontades alhora a la patronal, a la direcció de les empreses i al poder… però també – i ben sovint – al sindicat UGTA.

En vaga des del 10 de gener per fer respectar el conveni col•lectiu, els 250 obrers de la fàbrica de vidre Africaver (situada a la wilaya de Jijel) han decidit suspendre el passat 24 de gener el seu moviment durant quinze dies, a l’espera d’una resposta de la direcció. El 12 de gener, 7500 siderúrgics de l’empresa Arcelor-Mittal han endegat una vaga contra el tancament de la carboneria i la perspectiva de més de 320 acomiadaments. Denunciats davant la justícia, i sota l’amenaça de no cobrar al febrer, han tornat a la feina quinze dies després amb la promesa d’un pla de rehabilitació de la carboneria. Però el conflicte no s’ha acabat., car tot seguit han començat les represàlies : demandes i sancions contra tot un seguit de militants sindicals, hores de delegació suprimides, retencions sobre els salaris. Però la vaga dels 5000 obrers de la Societat Nacional de Vehícles Industrials (SNVI) de Rouiba (Mitidja), que ha estat objecte d’una violenta repressió policial, obre potser un nou període per al moviment obrer algerià. La vaga ha estat desfermada contra l’acord signat per la direcció i la UGTA, reivindicant un augment dels salaris i refusant la supressió del dret a la jubilació anticipada o sense condició d’edat a partir dels 32 anys de treball a l’empresa. Manifestacions davant la seu del sindicat, talls de carretera i enfrontaments han marcat el moviment.

La còlera augmenta contra la UGTA, acusada d’haver « lliurat els treballadors a la injustícia i a l’explotació, renunciant a defensar els seus drets », segons les paraules d’un treballador que recollia el diari El Watan. « El poder adquisitiu no para d’ensorrar-se i la nostra situació es degrada de dia en dia. Els alts responsables veuen créixer constantment els seus ingressos mentre que, nosaltres, simples treballadors patim la tirania d’un poder que només mira pels interessos privats d’una certa classe », declarava un altre. Traïts, amenaçats d’acomiadament o de no pagament dels dies de vaga per part dels mateixos representants de la UGTA, els treballadors han tornat amargament a la feina després de nou dies, i a l’espera de negociacions per a les quals han decidit crear un « comitè de seguiment » independent del sindicat.

A tot el país, s’estén la contestació, tant a l’interior com a l’exterior de la UGTA, instrument del poder i un dels rars sindicats del món que hagi aprovat un programa d’ajust estructural de l’FMI, avui profundament desacreditat. Nombrosos sindicats autònoms s’han creat i han estat iniciadors d’aquests moviments, actualment en curs o a punt de començar al sectors de l’ensenyament, la sanitat o els transports. La crida que acaben de llençar els sindicats autònoms de la funció pública per a la creació d’una nova confederació constitueix una iniciativa particularment important a la qual hauria de donar suport el sindicalisme de lluita de classes.

[Per a més informació sobre les lluites obreres i populars actuals, consultar la pàgina web, en francès i àrab, del Partit Socialista dels Treballadors d’Algèria]