El dret a l’avortament, continua el deute pendent

Per Sandra Campañón [1]

L’aprovació de la que és ja la nova llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs s’ha produït aquest dimecres 24 de febrer, a tota velocitat al Senat de l’Estat Espanyol. Al matí, s’han rebutjat els tres vets a la totalitat promoguts per PP, PNV i CiU per un estret marge, donada la debilitat de l’esquerra en aquesta cambra. A la tarda, s’han rebutjat les 88 esmenes presentades pels diferents partits polítics, per la qual cosa la Llei passa directament al BOE i, així, podrà entrar en vigor en quatre mesos. Moltes ja fèiem pronòstics de que sortiria cap al 8 de març, per que el govern de Zapatero es voldria marcar un tant per aquesta data, per mantenir l’atenció desviada de la crisi durant un temps i per que entrés dins d’aquesta legislatura. Així ha estat.

Durant el procés de discussió parlamentària, la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït i diferents partits polítics (ERC, IC-V, EuiA) es van reunir per tal que aquests recollissin les opinions del moviment feminista davant la proposta de llei que hi havia sobre la taula. Entre aquestes 88 esmenes, de les que no ha passat cap ni una, haurien d’haver-ne algunes tant summament importants com les que demanaven la sortida de l’avortament del Codi Penal. Per que aquesta pressa, doncs, en aprovar la Llei? És probable que, entre altres motius, hagi influenciat també que el govern no hagi volgut afrontar un nou debat al Congrés, en un moment en que té diferents fronts oberts, alguns del quals fins i tot treuen els sindicats majoritaris al carrer.

Les declaracions durant la jornada tampoc no han portat cap sorpresa. Per una banda, tenim al Partit Popular amb la seva demagògia i hipocresia habituals i, segurament, no trigaran a arribar-nos les d’una Esglèsia Catòlica, que no tenen cap impediment en cridar-nos assassines a les dones, alhora que justifiquen la pederàstia i la violència de gènere.

Per altra banda, tenim a la senadora Leyre Pajín que ha afirmat que la llei posarà fi a un deute pendent amb les dones. Malauradament, tal i com queda la Llei, aquest deute no queda saldat en absolut. El deute continua pendent per que la IVE continua sent considerada un delicte i no es legisla com un dret; per que no es realitza per lliure decisió de la dona (només 14 setmanes!) ni és seva la última paraula; per que difícilment, i més amb l’excusa de la crisi, passarà a ser una prestació gratuïta més dins del sistema sanitari públic; per que aquesta mateixa excusa servirà per mantenir els mitjans anticonceptius a preus prohibitius per moltes persones ni assegurarà l’educació sexual i afectiva a les escoles; per que les dones de 16 anys continuaran sent considerades prou madures per ser mares però no per decidir no ser-ho; per que els cassos de malformacions, sovint els més traumàtics, no sempre trobaran cobertura; per que la manca de seguretat legal del personal sanitari continuarà posant en perill la cobertura del servei... i sobre tot per que les dones continuarem sense poder decidir lliurement sobre els nostres cossos i les nostres vides. Per tant, la pregunta que resta és si haurem d’esperar trenta anys més per que el deute el saldi d’una vegada.

Ara, després de dos anys de lluita més intensa als carrers i al sistema parlamentari, encara ens queda la dura tasca de vigilància de l’aplicació de la Llei, per que no passi com amb altres que, com la Llei de Violència de Gènere i la de Dependència, fins i tot sent positives en el seu plantejament, es troben amb grans dificultats a la seva aplicació. Continuarà sent una tasca continua de totes i tots seguir reclamant el Dret a l’avortament com a part dels drets sexuals i reproductius de les dones i assegurar-nos que les administracions públiques, com la Generalitat de Catalunya, que té les competències de Salut i Ensenyament, assegurin l’accés a aquest dret. Ens cal, com sempre, lluita al carrer i política d’esquerres.