Xile gira a la dreta, un nou escenari per la lluita social

Per Ana M. Montero

Unes 25 persones ens vam reunir a l’ Ateneu Rebel el passat 19 de Febrer a la Xerrada- Debat “Xile gira a la dreta, un nou escenari per la lluita social” a càrrec del Crsitian Cepeda membre de Colectivo Latinoamérica XXI i de l’ Assemblea Bolivariana de Catalunya.

El Cristian ens va donar una sèrie d’ elements per entendre perquè Sebastian Piñera (candidat de la dreta) ha guanyat en les ultimes eleccions presidencial xilenes.

En primer lloc ens va donar les dades estadístiques d’ aquestes eleccions:

Aproximadament, podrien votar a Xile uns 12 milions de persones però només 7 milions estan inscrites (a Xile, no pots votar automàticament al complir els 18 anys, has de fer el tràmit d’ inscriure’t al cens i això implica la obligació d’ anar votar a totes les eleccions, siguin quines siguin)

D’ aquests set milions, 600 mil van ser nuls i blancs, 600 mil no van anar i 300 es van excusar a Carabineros.

Tot i que la població ha crescut, s’ observa que en les ultimes 5 eleccions presidencials, la xifra de set milions d’ inscrits s’ ha mantingut. Això ens fan veure que hi ha una desvinculació total entre la població i la política. A l’ any 99, Ricardo Lagos va guanyar per 180 mil vots. Al 2010, Piñera guanya per 220 mil vots.

En segon lloc, el Cristian ens va caracteritzar la dreta xilena que esta composada per dos blocs:

1) UDI creada al 1983 (un dels seus ideòlegs va ser en Jaime Guzman, conseller de Pinochet i membre del Opus Dei) caracteritzada per tenir un enfocament cristià, liberal en lo econòmic i conservador en lo valoric.
2) Renovación Nacional: (partit de Sebastian Piñera) creada al 1987 amb forts vincles amb el mon empresarial. Els seus membres són una generació jove que va créixer sota la dictadura i que s’ ha alimentat de la imatge del Xile empresarialment exitós. Son mes tecnòcrates que politics i no tenen cap problema en desvincular-se i denunciar la dictadura pinochetista tot i que la pot arribar a “entendre”.

En tercer lloc, el Cristian ens va explicar com creu ell que serà el panorama futur per les lluites socials a Xile:

1) Piñera assumeix la presidència però no te una articulació política solida degut a que l’ aliança entre els dos blocs de la dreta és feble.
2) En el terreny econòmic, s’ enfronta a una situació global de crisis però no es preveu que hi hagin grans canvis: en termes internacionals, hi haurà la línea continuista de rebuig a les aliances llatinoamericanes (MERCOSUR o ALBA) i la potenciació de tractats amb USA o Europa (Xile és el país que ha signat més TLC) . A nivell intern, la privatització xilena ha estat tant elevada en els últims anys que, dit vulgarment, ja no queda res mes per privatitzar per tant no s’ esperen canvis estructurals importants.

Front aquest context, Piñera “hereta” de la seva antecessora, Michelle Bachelet, quatre lluites socials importants que s’ han aguditzat en els últims temps: el moviment de l’ habitatge, el dels estudiants de secundaria, els mapuches i els contractistes. Tenint en compte que la dreta assumirà el tema de la governabilitat com el seu eix central, es de suposar que la repressió cap a aquests moviments s’ aguditzarà. Lo preocupant, segons el ponent, és que aquestes lluites no estan articulades i no es preveu l’ aparició de cap actor polític que ho faci (tot i que hi ha intents) Si be es cert, que el Partit Comunista té representació en el Parlament i en algunes municipalitats, malauradament no ha fet aquesta tasca.

Desprès de l’ exposició del Crisitan es va encetar el debat que va ser prou interessant i on es va voler aprofundir en alguns dels aspectes explicats.