Les claus de les polítiques climàtiques a Catalunya: realitats, resistències i alternatives

Per O. M.

El 2 de març al local de l’Aixada, va tenir lloc un acte organitzat pel grup del Barri de Gràcia de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. L’objectiu de la xerrada va ser aprendre i debatre de quina manera les polítiques climàtiques s’apliquen i ens afecten a Catalunya.

L’acte va ser presentat per Olga Margalef, militant de Revolta Global (grup de Gràcia) i hi vàren assistir 22 persones. Com a ponents varen participar: Marta Torres, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització i Oficina Catalana pel Canvi Climàtic i Jaume Grau d’Ecologistes en Acció. Ambdós vàren participar en les protestes de Copenhaguen i són membres actius de la Campanya unitària El Clima no està en Venda.

En la primera part, la Marta Torres va explicar un breu històric de les polítiques climàtiques enfatitzant en la dicotomia global-local. A continuació es va explicar quins mecanismes de compensació existeixen per ajustar a kioto les emissions assignades a cada estat. La Marta va presentar també de quina manera regulen les directives europees, les polítiques públiques catalanes i va posar exemples de participació del sector privat en el mercat de carboni i MDNs (Mecanismes de “desenvolupament net”).

En la segona part, en Jaume Grau va contextualitzar la crisi ambiental i climàtica en un panorama de crisi sistèmica. Es va fer una breu repasada del fracàs de Copenhague i les falses solucions tecnològiques que es presenten per reduir els compromisos de reducció. A continuació es va tractar la contribució catalana en emissions, destacant que els principals emisors son fonts difuses (construcció, transport) i per tant no regulades per kioto. Per acabar es va fer una crítica a les politiques públiques d’infrastructura i energia i es vàren presentar estratègies colectives i individuals per combatre el canvi climàtic.

La xerrada va acabar anb un ampli debat sobre aspectes tècnics i preocupacions respecte la urgència de la participació dels agents socials en el marc d’una crisi ambiental. Algunes de les conclusions extretes de la xerrada i el debat són que tot i que la problemàtica climàtica ha passat a ser primera plana de l’agenda política, les solucions plantejades internacionalment son insuficients i els mecanismes per executar-les s’ajusten a la logíca mercanitilistica del benefici. Les polítiques públiques catalanes d’energia i infrastructura són contradictories amb un desenvolupament més sostenible, afavorint la construcció i mobilitat privada enfront el tranport públic, amb insuficient inversió en energies renovables.

Es va destacar també que no hi ha solució sense un canvi radical en la gestió energètica, repartició de recursos, teixit productiu, consum i mode de vida. Estem parlant, per tant, d’un canvi sistèmic, econòmic i cultural. Enfront un problema global d’aquesta urgència es molt important fer pedagogia de la problemàtica i gestió a tots els sectors de la societat ja que només a partir del canvi social es podran construir les alternatives. Per acabar es va animar a participar activament en la campanya unitària el Clima no està en Venda per mantenir una posició crítica enfront les solucions institucionals i intentar introduir la problemàtica ambiental i climàtica com a eix transversal en els moviments socials.