La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït al FSCat

Per Sandra Campañón

La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït va organitzar un seminari dels que van servir, d’alguna manera, d’inauguració del FSCat, ja que se va celebrar dissabte a primera hora. La idea era fer una balanç de les accions dutes a terme en aquesta darrera onada de la lluita pel dret a l’Avortament, que ja porta dos anys de mobilitzacions i que està apunt de trobar-se amb una reforma de la llei. En aquest sentit, es va constatar que potser ha mancat més suport social expressat com a presència al carrer i aparició mediàtica.

Com a valoració es va considerar, per una banda, com a molt positiu les sinèrgies creades durant la campanya, ja que ha permès que diferents generacions de feministes es trobessin per treballar conjuntament, la col·laboració entre diferents sectors del feminisme i la coordinació a nivell de Països Catalans i a nivell estatal, que s’espera que serveixi per experiències futures.

En canvi, pel que fa als resultats obtinguts, és difícil valorar una llei que encara no està concretada, però amb la informació disponible tot sembla anunciar que, de nou, tindrem una llei que no satisfarà les necessitats de les dones i, per tant, no serà més que un nou pegat, per la qual cosa la lluita haurà de continuar d’alguna manera.

També es va constatar que el fet que tant l’Esglèsia catòlica com la dreta faci tanta pressió en que “el que no pot ser és que l’avortament sigui un dret de les dones”, en paraules d’en Rouco Valora, demostra que almenys si ha calat en la societat el que ja ratifiquen diferents tractats internacionals, signats també per l’Estat espanyol: que l’avortament forma part dels drets sexuals i reproductius de les dones. En canvi, la realitat és que fins i tot a la proposta de modificació de la llei continua sent un delicte i es continua considerant les dones com ciutadanes de segona, menors que han de ser tutelades, incapaces de prendre decisions per si mateixes.

En aquest sentit, les assistents al seminari van coincidir en que és fonamental l’educació a les escoles i, per tant, s’apel·la a la comunitat educativa a que estigui vigilant i faci pressió per tal d’aconseguir que l’educació afectiva, sexual i reproductiva, sincera i honesta, sigui present al currículum obligatori. Un canvi social real i transformador com el que cal només serà possible si els i les joves disposen de la informació i a més es dota a les dones de l’empoderament suficient per tal de decidir lliurement sobre el seu cos i les seves vides. Un cop més, el que cal és acabar amb les estructures patriarcals que ens discriminen, ens exploten i ens oprimeixen.