A Dosrius: residus, negoci i medi ambient

Per Jordi Pagès [1] [2]

La contestació des de baix a les polítiques mediambientals i a les intervencions que posen en evidència un model territorial lligat al benefici privat, té una expressió molt concreta a les zones i poblacions afectades.

Sovint poden passar desapercebudes, lluny del seu àmbit local o comarcal, aquelles lluites que, malgrat tot, tenen una clara vinculació amb procesos més globals lligats a concepcions del país en clau mercantilista. És el cas de les mobilitzacions contra el circuit de Karting entre Llinars i Cardedeu i també, a pocs kilometres, de Dosrius (El Maresme) on una política de residus finalista posa al descobert les relacions entre el mercat i un ajuntament.

Volen instal·lar una planta de tractament d’escòries d’incineradores de RSU dins una pedrera en restauració de Dosrius.

La Plataforma El Roure amb el suport de diverses associacions de veïns i altres entitats de Dosrius hem realitzat durant un any la campanya d’oposició a aquest projecte.

L’Ajuntament i l’empresa Pedreres Rusc van signar un Conveni amb què l’empresa en funció del volum d’escòries tractat rebria compensacions econòmiques anuals. La ubicació d’aquestes activitats hipotecaria la restauració integral de la pedrera ja iniciada i, alhora, suposaria una activitat d’alt risc ja que es tracta d’un espai de difícil control i accés.

Paral·lelament denunciem que la pròpia Ordre de Valorització d’escòries, que és poc exigent, no s’ha aplicat amb rigor com demostren diversos episodis de muntanyes d’escòries a cel i sòl obert (Mataró, Girona, Viladecans). Tot plegat és una mostra més dels resultats d’una política de residus finalista que no ha prioritzat amb fermesa la minimització en origen externalitzant les greus problemàtques ambientals derivades de la incineració.

L’Ajuntament va obrir un simulacre de procés participatiu en què la gran majoria d’entitats va concloure que no era idònia la ubicacació i, tot i així, el tècnic ambiental de l’Ajuntament ha obviat les conclusions majoritàries i només ha especificat les que afavoreixen l’empresa. L’Ajuntament d’Argentona –que també té part de la pedrera- s’ha oposat al projecte.