Jocs d’hivern? Barcelona necessita una altra perspectiva

Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Al principi, molta gent va esbossar un somriure davant l’acudit de l’alcalde Jordi Hereu. Barcelona, seu dels Jocs d’Hivern de l’any 2022! Amb el pas dels dies i les setmanes, però, no pocs escèptics han acabat adherint al projecte, i no pocs crítics de la primera hora han començat a considerar-lo amb més benevolència. (Això ha estat particularment visible pel que fa a l’esquerra institucional).

No, Jordi Hereu no desvarieja. I la seva iniciativa té, per a la ciutadania, moltes més implicacions del que, a primera vista, podria semblar. En realitat, estem davant l’enèsima temptativa de col·locar Barcelona en el mapa de la globalització, de fer-ne un reclam internacional i un destí turístic, transformant la seva fesomia de manera artificiosa, a còpia de grans esdeveniments.

Ja hem tingut l’experiència dels Jocs Olímpics del 92 i del Fòrum de les Cultures. Amb l’excusa de cada convocatòria, la ciutat s’ha vist abocada a un trasbals urbanístic i a una progressiva redefinició de la seva funció i de la seva trama econòmica i social. El model que s’ha anat perfilant ha estat el d’un gran centre de serveis, sense teixit productiu i amb una població abocada a realitzar constants desplaçaments – sense disposar de xarxes de transport públic a l’alçada d’aquesta exigència de mobilitat. És el model d’una ciutat marcada pel turisme massiu, l’especulació immobiliària, els dissenys arquitectònics i urbanístics d’aparador, la invasió de l’espai públic per part de la iniciativa privada... És la Barcelona concebuda per ser visitada molt més que no pas per viure-hi. És la Barcelona dels hotels a dojo i dels pisos turístics, dels barris populars que esdevenen inhabitables per al seu veïnatge a còpia de “posar-se de moda” i encarir-se, de la pressió asfixiant sobre determinades zones gairebé transformades en parcs temàtics...

Amb la crisi i, concretament, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, aquest model s’ha revelat tan injust socialment, com insostenible urbanísticament i mediambientalment. Avui, s’acumulen milers i milers de pisos buits; un nombre creixent de ciutadans i ciutadanes espera que tanquin mercats o restaurants per recuperar-ne les deixalles als contenidors. Estem en la mitjana que quinze desnonaments al dia per impagament d’hipoteques o lloguer. Més de la meitat de les persones que sol·liciten una de les escasses vivendes de lloguer protegit la veuen rebutjada a causa dels seus baixos ingressos. Mentre les obres faraòniques del TGV trasbalsen l’Eixample, la xarxa de rodalies, obsoleta, esdevé un parany quotidià per a milers d’usuaris. L’Ajuntament preveu transformar la Diagonal en rambla o bulevard sense encarar la revolució en la mobilitat del conjunt de l’àrea metropolitana que això exigeix. Cal seguir amb la llista de colpidores desigualtats i desequilibris que constitueixen la cara fosca de “la millor botiga del món”?

Dons bé, en lloc d’abordar aquesta situació amb criteris socials i participatius, vet aquí que la proposta que sorgeix del consistori barceloní – amb el vist-i-plau del govern d’entesa - és... empescar-se una altre pretext per mirar de reactivar els mateixos ressorts econòmics que han propiciat aquest col·lapse: una nova empenta per als projectes especulatius, una altra tanda d’instal·lacions hoteleres, infraestructures viàries per “posar la muntanya a l’abast dels hostes de Barcelona”, etc. La candidatura dels Jocs d’Hivern certifica la incapacitat, per part de “l’esquerra de gestió”, de concebre alternatives al fracàs de les polítiques neoliberals - en el gruix de les quals coincideix amb la dreta conservadora. Vet aquí com pretenen respondre a la crisi.

Ja és hora que la ciutadania més conscient, les associacions veïnals, els moviments socials i, per descomptat, les esquerres militants diguin prou a aquesta fugida cap endavant. Barcelona no necessita uns altres jocs, sinó una perspectiva transformadora, fonamentada en la sostenibilitat, la cohesió social, la potenciació de la convivència, la vertebració del teixit urbà al voltant d’una xarxa potent d’equipaments i serveis públics... En un mot, un model de ciutat compacta, que vinculi la seva permanent construcció a la solidaritat i la justícia social, a la més àmplia i efectiva democràcia participativa i al respecte pel medi ambient. Tot plegat vol dir uns altres pressupostos, una altra fiscalitat, un altre finançament, unes altres prioritats... Des d’aquest punt de vista, Revolta Global – Esquerra Anticapitalista participarà activament en totes aquelles iniciatives ciutadanes que alcin una veu crítica front aquest nou miratge i reivindiquin la urgència d’un radical canvi de paradigma per a Barcelona.