Rússia: la retòrica antiterrorista ja no té els mateixos efectes

Per Matilde Dugauquier i Ilya Budraïtskis [1]

L’atemptat que ha tingut lloc al metro de Moscou aquest dilluns 29 març és el primer d’aquesta magnitud des dels esdeveniments de febrer de 2004 [2]. Des d’aquells atacs ençà, les autoritats russes no han deixat de repetir que la situació al Nord Caucàsic s’havia estabilitzat i que l’amenaça terrorista havia estat aniquilada. Però la realitat és molt diferent.

Es pot afirmar que el terrorisme ja no és una exclusivitat txetxena; s’ha disseminat per tota la regió i s’ha manifestat fins i tot més enllà [3]. Des de llavors, sembla que l’objectiu dels terroristes hagi estat demostrar a les autoritats i al conjunt de la població russa que cap problema no ha estat resolt al Caucas, i que les relacions amb el poder central segueixen sent caòtiques. Amb aquest atemptat – de la mateixa manera que amb l’explosió del tren que connecta Moscou i Sant Petersburg, el novembre de l’any passat - es tracta per a ells de contradir la retòrica del poder; un discurs que pretén que aquella regió ha esdevingut una zona pacificada i en plena reconstrucció.

Malgrat aquests fets verificats i atesa l’absència d’alternativa política a Rússia, és evident que l’única resposta als esdeveniments d’aquest dilluns provindrà del poder, i que aquest intentarà utilitzar-los per augmentar el seu nivell de popularitat i reforçar el control policíac sobre el conjunt del país [4]. Tanmateix, hi ha bones raons per pensar que aquesta tàctica del govern ja no pot obtenir els mateixos resultats que en el passat. La retòrica antiterrorista ja no té els mateixos efectes sobre la població que fa set o vuit anys. N’hi ha prou amb fer una ullada sobre les xarxes d’Internet on s’expressa la societat civil - enquestes, blogs... - per adonar-se que els russos llancen més aviat la pedra sobre les autoritats per tot el que ha passat... que no pas contra els mateixos terroristes islamistes. Tota la política del govern en aquesta regió - la més pobra del país – està en qüestió.

Però, perquè les idees d’oposició que germinen a Rússia es puguin consolidar, és important que la població comprengui que no s’ha de conformar amb pensar, sinó que també pot actuar. En efecte, actualment la societat russa no té cap consciència de la incidència que les seves accions poden tenir sobre el govern, ni sobre la manera com pot canviar el curs dels esdeveniments. Així, una eventual resposta de l’esquerra només pot venir de la unitat d’acció dels diferents moviments socials i representants de la societat civil, en el marc de la seva autoorganització.