Assassinat d’un sindicalista

Per Chawqui Lotfi

Laaraaj, com desenes dels seus companys, havia estat suspès de les seves funcions professionals degut a la seva activitat militant. La manifestació nacional organitzada a Rabat pretenia justament denunciar la repressió sindical, però també la violació dels acords signats amb les autoritats durant les anteriors negociacions sobre la qüestió del reconeixement dels diplomats a l’atur (que eren contractats sense estatus professional), la revalorització salarial, el càlcul de l’antiguitat i el projecte, més global, d’externalització d’activitats públiques en benefici d’empreses privades.

Només es pot entendre aquesta violència considerant el context general del país: d’una banda, la degradació de les condicions de vida i de treball de les masses populars i, d’una altra, l’ascens d’una pressió sindical des de la base i el sorgiment de noves experiències de lluita, sovint impulsades per coordinadores unitàries locals – molt més autònomes i combatives que els aparells. Aquests últims mesos, nombroses lluites han palesat la profunditat de la crisi social, però també una voluntat de resistència activa cada cop més àmplia. Aturar aquesta onada de noves mobilitzacions és doncs un dels objectius de la violència de l’Estat.

A les portes d’un any d’eleccions legislatives – que esdevenen encara més antidemocràtiques amb la reforma del codi electoral -, es tracta de neutralitzar el debat polític, de fer tot el que calgui per evitar que la qüestió social s’hi introdueixi. De moment, a partir de la iniciativa de l’esquerra radical i democràtica, s’ha constituït una xarxa nacional de lluita contra la repressió estatal. La primera concentració de protesta davant la seu del Parlament... ha estat dispersada per les forces de l’ordre. Pel que fa als sindicats, els obrers i empleats municipals s’orienten cap a l’organització de jornades nacionals de vaga, puntuades d’accions centrals. El 12 de juliol serà una jornada d’acció global en memòria del sindicalista assassinat i contra la criminalització de les resistències socials. Cal desenvolupar el més ampli moviment de solidaritat per denunciar la dictadura i per impedir l’escalada de la repressió.