Un primer de maig de crisi: un primer de maig de lluita cap a la vaga general

Enguany, la classe obrera i les classes populars estem rebent de ple l’impacte de la crisi descarregada des del capital sobre les nostres condicions de vida. Això vol dir que l’1 de maig ha de ser, necessàriament, una jornada combativa i un primer pas cap a la coordinació i el rellançament de les lluites.

El conjunt de mesures contemplades a la reforma laboral - i que afectarien directament les nostres jubilacions, contractes i condicions de treball - demostra que el govern del PSOE i el tripartit a Catalunya s’han acabat rendint a les exigències de la patronal i la banca. Amb aquesta política, l’esquerra de govern obre el camí per al retorn del PP a la Moncloa i de CiU a la Generalitat.

Amb la desregulació del mercat de treball volen imposar-nos condicions que evoquen els inicis del capitalisme, retallant els drets aconseguits al llarg de dos segles de lluites obreres.

No podem acontentar-nos amb denunciar l’escandalosa passivitat de les direccions de les grans centrals sindicals. Cal coordinar i estendre les lluites existents, hem de crear un potent moviment d’aturats i aturades que qüestioni l’actual repartiment de la feina i ofereixi alternatives a la gent expulsada del món del treball.

Proposem als sindicalistes, a les treballadores i treballadors, i a totes les persones que lluiten, actuar plegats per l’enfortiment i la recomposició del moviment obrer a fi de poder enfrontar amb garanties l’ofensiva del neoliberalisme, convertit en capitalisme salvatge.

Aquesta proposta hauria de tenir un programa de ruptura amb la lògica del capital i el benefici ràpid. La mobilització ha d’ésser l’element central de l’organització social per la reivindicació i defensa dels interessos de la majoria. Aquest programa ha de contemplar propostes engrescadores que aglutinin les diferents forces presents al moviment obrer i que apostin per un pla d’urgència social i ecològic:

* Una inversió pública sostenible, productiva i generadora d’ocupació, orientada a cobrir les necessitats socials i mediambientals. * La setmana laboral de 35 hores en progressió cap a les 30 hores sense reducció de salari; treballar menys per treballar tothom. Repartir el treball a la feina i a casa. * Salari social de 1200€. * Cobertura indefinida del subsidi d’atur. * Defensa i millora del sistema públic de pensions. * Nacionalització de la banca sota control social i constitució d’un servei públic de crèdit i estalvi. * Nacionalització dels sectors estratègics de l’energia i les comunicacions sota control social. * Defensa i millora dels serveis públics, sanitat, ensenyament i transport i augment de la despesa social per a fer front a la crisi de les cures que recau sobre les dones

Davant la insistència dels mitjans de comunicació sobre la competitivitat, la gestió i el benefici, aquestes propostes – que apunten cap a una sortida de la crisi favorable al conjunt de la societat - han de ser popularitzades i difoses entre sectors molt amplis de la població per tal que siguin vistes com a possibles i necessàries.

Aquesta tasca requerirà l’esforç i la unitat de les forces anticapitalistes i d’esquerra. Per fer front a l’ofensiva de la patronal i del govern, caldrà la màxima cooperació entre els diferents sindicats i organitzacions obreres, i moviments socials, començant per aquelles que ja estem treballant en aquesta direcció.

Per un primer de maig de combat!

Les nostres vides valen més que els seus beneficis!