dissabte 8 de maig de 2010
Totes les versions d'aquest article:
Per Heithor Zanini
La crisi ha començat des de fa temps - això tothom ho sap. També fa temps de la creació de la nomenklatura BRIC, referint-se a les potències emergents, i que temps després - al primer fòrum econòmic de Davos després del crash de Wall Street - donà lloc, satíricament i de no gaire bon gust, a l’altra, la cara de sota de la mateixa moneda, els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia, Estat espanyol). Això no tothom ho sap. O sembla ser que no s’ha volgut parlar, difondre...
De fet, és molt curiós sino ridícul la diferència del tracte de la crisi en la majoria dels mitjans de comunicació europeus en relació amb els d’altres països. Des de finals de 2008 es començà a parlar sobre el gran problema que els PIGS i més algun porquet, com els ben educats polítics acadèmico-tecnòcrates del fòrum de Davos es refereixen als països "que no han fet els seus deures a l’Eurozona", de cap allà al nord, posem pel cas Irlanda i Letònia, signifiquen per l’estabilitat econòmica, ergo, estabilitat político-social de la UE.
Seguint la línia, no ha estat tan habitual veure als telenotícies que només l’any passat el PIB de Letònia ha caigut un 20%, tampoc que el seu deute ha passat d’un 7,4% al 2007 a la xifra que es projecta per aquest any, que és 74%, cosa que en les previsions més optimistes segons l’FMI s’estabilitzaria - ai quina parauleta més irònica - cap al 2014 en un 87-89%. Pel que fa a Grècia la situació no és gaire més animadora que la de Letònia. S’estima que fins a finals d’aquest any el seu deute arribi a 120% del seu producte interior brut.
Amb aquest context, que el fet de l’Estat hel.lè significa només un primer avís, la capo dei capi, digníssima Chanceler Merkel, no ha volgut donar ni un pas enrere al veure’s abocada a la "solidaritat" amb Grècia. Més que amb Grècia aquesta solidaritat obligada vol dir el salvament de l’Eurozona. Ara bé, veurem si amb tot el desenvolupament del clima chauvinista que torna a rondar per Alemanya i França serà possible aprovar salvaments sistemàtics, que no és pas surrealista imaginar que en un futur no gaire llunyà podrà afectar Portugal, Irlanda, Estat espanyol, etc...
Ara bé, aquest salvament, evidentment, no és gratuït. Podríem parlar de càstig si més no degut les altes imposicions del pla d’austeritat que el govern hel.lè haurà d’aplicar - ja que ahir mateix el seu parlament l’aprovà - per obtenir els 110.000 milions d’euros de l’UE i del Fons Monetari Internacional. Ens poques línies, aquest pla consisteix en la congelació dels augments dels salaris del sector públic i privat durant tres anys; augment de cinc anys de l’edat de jubilació femenina; augment del 10% de les taxes sobre el tabac, alcohol i carburants; reducció de 14 a 12 pagues de les pensions de més de 600¤ entre d’altres mesures descabellades.
Segons enquestes, de cada deu ciutadans entrevistats sobre el Pla d’austeritat, vuit veuen negativament aquest. I tal com estem acompanyant via televisió, internet, etc, ja hem vist aquesta negativa al carrer. Milers i milers de gregues i grecs ja han sortit diversos cops al carrer a protestar contra la clàssica del capital, de socialitzar les pèrdues.
Amb les humils forces que comptem aquí a Barcelona, a l’assebentar-nos de les concentracions europees en solidaritat amb Grècia, que tal com hem dit abans extrapolen aquest fet concret, en menys de 24 hores s’organitzà una simbòlica concentració davant de la seu de l’Unió Europea, a Passeig de Grècia, cap a les 19:30h. Tal concentració comptà amb una cinquantena d’activistes anticapitalistes, entre ells, membres del PCPC, de la Intersindical Alternativa de Catalunya i altres. Nosaltres, de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista, com no, també vàrem ser-hi presents.
Ara més que mai, fidels a la nostra cultura política, hem de ser internacionalistes militants.
Veure fotografies>>