Homenatge a F. Garcia Lorca: La República i els seus poetes

Per Marc Casanovas

El Passat dia 24 a l’Ateneu Rebel vam poder assistir a un inusual homenatge a F. Garcia Lorca, Pepe Gutierréz i Júlia Morell ens van aproximar a l’obra del poeta des de les coordenades socials de la República, el trencament, no tan sols estètic, de les avantguardes culturals, l’experiència traumàtica de la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascens del feixisme que tantes sinistres premonicions ens suggereix en aquests temps que estem vivint (o patint) d’atur massificat, de judicis a la memòria històrica i “d’empadronaments racistes”...

Primer va intervenir en Pepe que ens va situar en el període històric del Poeta tot deixant clar que quan des de l’esquerra revolucionaria utilitzem el significant de la “República” ho fem, sobretot, apel•lant a totes les possibilitats històriques que aquest període va obrir i que van tenir el seu colofó amb la revolució del 36, es a dir: ho fem apel•lant a la impressionant capacitat del moviment obrer i les classes populars d’eixir del seu destí de de misèria i explotació i esdevenir protagonista i no espectador de la seva existència; a la capacitat de apropiar-se no només de les fabriques o els llocs de treball (què no és poc!) si no de la totalitat de la vida social per posar-la al servei de les necessitats i la dignitat de les classes populars.

Entre aquestes conquestes, com va explicar en Pepe, segurament una de les més importants és la cultura. La fam de cultura va ser tan determinant, tan angoixant (i alliberadora) com la fam de pa ( de fet, la conquesta d’un proporcionava i transfigurava la significació de l’altre).

Deia en Pepe que son moltes les portes que podem utilitzar per entrar a la República, habitualment la preferida per nosaltres és el moviment obrer, i entre aquest, com dèiem fa un moment, aquells sectors que van representar l’aspiració d’una República socialista, democràtica i internacionalista.

Entre aquestes possibles portes, però, com deia en Pepe, la dels poetes té una significació especial doncs representa la trobada entre el poble la cultura i l’art.

Un dels exponents més genuïns d’aquest encontre és sens dubte Garcia Lorca com també ho va ser Miguel Hernández al qual també vam retre homenatge el curs passat.

Tant la Júlia com en Pepe van deixar palès que no es pot entendre la obra de Garcia Lorca sense el compromís que la substància: la causa social, l’amor i l’aposta per la capacitat creativa i alliberadora d’un poble reduït durant generacions per els poderosos a la misèria i el folklore ranci.

Com va explicar la Júlia el trencament estètic de la generació del 27 no es pot entendre sense aquest esperit: "Serà, la de l’avantguarda, una crítica arrebatadora contra el caràcter institucional de l’art, contra l’estatus de l’art en la societat burgesa. Aspiren a enderrocar aquell món falsament lògic i coherent, de la literatura de principis de segle, i és per això que és retrotrauran a tradicions antigues, a la barreja entre passat i futur. El que farà Lorca serà mirar la tradició amb ulls d’avantguardista, farà una revisió de l’art del passat en funció del present, però sobretot l’art popular. I el que farà és ser original dins d’unes formes tradicionals que ell reinventarà i que troba la seva màxima expressió al Romancero Gitano."

En resum, Júlia ens va explicar com l’atac dels poetes del 27 a les convencions estilístiques de la literatura establerta és sobretot un atac a la falsificació de l’experiència que representa el sentimentalisme el cinisme i el moralisme burgés de la societat de l’època. La recerca “formal” del poeta no és, doncs, merament “formal”, sinó que parteix d’una experiència personal que és entesa com un cordó umbilical amb l’inconscient col•lectiu d’un poble que pateix i lluita. Un inconscient col•lectiu que és, així mateix, el fruit d’un camp social històric compartit amb el que, precisament per això, el poeta busca desesperadament un compromís conscient i col•lectiu a través de la seva obra.

Els dos ponents, doncs, ens van aproximar a l’obra del poeta Andalús a través d’aquest compromís que va configurar l’itinerari biogràfic i literari de l’autor de Poeta en Nueva York. Fins al punt que la sort del Poeta (assassinat per el feixisme al final de la guerra civil) va acabar sent també la sort d’aquest poble que va veure aixafada la seva lluita per la llibertat sota les botes del feixisme.

Finalment, vam poder gaudir de la música d’un grup acústic: “Josesinred” que van baixar expressament de la comarca d’osona per oferir el seu especial homenatge al poeta de la millor manera: a través de la música i l’humor; no van faltar “dedicatories sentides” a l’alcalde de Vic i el seu consistori que tan despreci han mostrat per aquest poble divers i humil que Lorca estimava tant.