dimecres 12 de maig de 2010
Totes les versions d'aquest article:
Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Entre quaranta i cinquanta persones van participar en les diverses activitats de la Tancada la tarda i nit del dijous 6 de maig al CEIP Palau. A les 18:45 es va iniciar l’acció amb una la presentació de la jornada i una primera xerrada a càrrec del professor de l’Institut Ramon Casas i Carbó i militant del sindicat USTEC, Robert González.
En la mateixa, Robert González va explicar les mobilitzacions i vagues que hi hagut a Catalunya en les darrers tres cursos per tal d’aturar l’aprovació, primer, i el desplegament, desprès, de la Llei Catalana Educació (LEC). Aquesta llei pretén aplicar a Catalunya les directrius sobre educació de l’OMC, l’OCDE i la Comissió Europea, que passen per la mercantilització d’aquest sector, la desregulació laboral i la progressiva implantació d’una educació segregadora i classista sota l’eufemisme de la “diversificació” dels centres públics.
Robert González va explicar que l’agressió que estan vivint els drets socials que, com l’educació o la sanitat, , costaren tants anys de lluita, és profunda i internacional i per tant la lluita serà de llarga durada. En el debat posterior, on participaren professores, mestres, mares i estudiants, es va veure clara la necessitat d’establir vincles entre els diversos sectors de la comunitat educativa, com a única via per tal d’aturar aquest projecte que vol convertir l’escola en un negoci mercantil.
En acabar el debat, es va poder gaudir de la música combativa de Ribbi i Kovitch i es van dur a terme els tallers de malabars i de lliure expressió. A les 20:45h va començar el segon debat, aquest cop més específic, sobre els decrets d’autonomia de centre i de direccions, que va ser introduït pel sindicalista de CCOO, Vicent Tirado. En Vicent, va explicar com sota paraules boniques com descentralització o autonomia, el Departament aposta per la desresponsabilització de l’administració respecte el dret a l’educació i la desregulació de les condicions de treball de mestres i professors.
D’altra banda, ambdós decrets reforcen els òrgans unipersonals i debiliten greument els òrgans de participació i coordinació docents. Seguint els dictats del neoliberalisme més extrem i del llenguatge de les empreses, el Departament aposta pel “lideratge distribuït”, eufemisme d’una progressiva gerenciailització de les direccions de centres, amb la creació d’un personal directiu professional separat de la resta del cos docent. Finalment, elements com la “Carta de Compromís” entre escoles i famílies, obren la porta a la discriminació i a la selecció de famílies per part dels centres, que es diversificaran: uns, els de primera, seran “centres de referència”, els altres, els de segona, acumularan l’alumnat amb més problemes i, si no s’hi posen impediments, al professorat amb menys acreditacions.
Desprès de sopar copiosament amb uns pizzes, es va projectar, ja a altes hores de la matinada, la pel•lícula la Ola, i els mestres i professors es van disposar a pernoctar a l’escola com a cloenda a una excel•lent jornada de lluita i de creació de comunitat educativa en resistència. La vaga del dia 18 serà la propera estació d’un moviment en defensa de l’ensenyament públic i de qualitat que no s’atura.