Egunkaria lliure: sense reparació no hi ha justícia

Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista [1]

Després d’anys acostumats a la psicosi que tot allò que no són les forces constitucionalistes a Euskal Herria forma part d’ETA, sorprèn i agrada l’absolució dels cinc imputats en el cas Egunkaria.

Ens agrada, com és obvi, perquè prevalen la veritat i la justícia. Però també ens sorprèn, perquè després de la publicació de la llei de partits i les contínues trames mediàtiques i judicials que sofreix una part de la societat basca, era esperable qualsevol resultat, per inversemblant i fal•laç que pogués ser.

Tot i així, com els mateixos protagonistes reconeixen, l’absolució decretada per l’Audiència Nacional és una mesura clarament insuficient. Els set anys de procés judicial (incloent-hi el temps a presó, les despeses de tot el procés, el dany personal i a l’honor) han de ser compensats. I, és clar, la sentència ha de suposar la reobertura de les denúncies de tortura i maltractaments que els directius d’Egunkaria van interposar en el seu moment i que van ser arxivades pels tribunals espanyols.

És evident el mal fet, no solament als imputats i a les seves famílies, sinó als centenars de treballadors i treballadores que dia a dia tiraven endavant Euskaldunon Egunkaria i als milers de lectors euskalduns que cada dia elegien aquest mitjà per informar-se i que, una vegada més, com ja va succeir amb el cas Egin, han vist els seus drets democràtics vulnerats. És hora d’exigir justícia i reparació.

Allò que ha passat amb Egunkaria és la mostra màxima del funcionament de la justícia espanyola i de com la presumpció d’innocència és una quimera en les tasques d’instrucció d’aquest tipus de casos. Al seu torn ha despullat també aquells mitjans de comunicació i partits polítics que van defensar i van justificar el procés contra Egunkaria basant-se en prejudicis i en el disseny d’una política antiterrorista al més pur estil Bush II.

L’absolució d’Egunkaria suposa un alleujament per a l’univers euskaldun i un dur revés per a la maquinària polític-judicial més rància i conservadora de l’Estat espanyol.