Front l’Europa dels poderosos: Lluitar, unir foces, bastir una esquerra anticapitalista

Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Aquests últims dies han estat plens d’amargues lliçons. Però han ofert també algun raig d’esperança per a totes i tots els que volem canviar el món. Hem vist l’exèrcit israelià practicar pirateria i assassinat en alta mar contra la flota solidària que pretenia trencar el setge de Gaza. Hem vist la connivència de la Unió Europea i dels Estats Units amb un règim colonial que forma part dels seus dispositius estratègics per controlar les rutes del petroli. Hem vist, en fi, la covardia del govern de Zapatero i, aquí, la insidiosa presència d’un lobby sionista que denigra la causa palestina. Però també hem pogut veure, arreu del món, una onada d’indignació i de protestes que han aconseguit l’alliberament dels cooperants.

Els mateixos poders que aixopluguen Israel, les grans corporacions financeres i industrials que governen Europa, han desfermat una violenta ofensiva contra els drets socials de la població treballadora. Amb la tisorada i amb el decret de reforma laboral, el govern apareix com un titella. L’amo del Deutsche Bank es presenta a la Moncloa; Zapatero va a retre comptes a Sitges, davant els magnats del Club Bilderberg... Vet aquí qui mana de debò. Aquesta esquerra que s’ha anat emmotllant en les polítiques i les institucions liberals està anticipant el programa devastador de la dreta i preparant el retorn dels seus partits al poder. Alhora, la degradació de salaris, prestacions i serveis públics, afavoreix l’agitació xenòfoba dels qui voldrien atiar una guerra de pobres contra pobres.

Només la mobilització social pot canviar les coses. La vaga general està a l’ordre del dia. Però, si fins i tot les cúpules conciliadores de CCOO i UGT ja no poden diferir-ne la convocatòria, els corrents sindicals i socials lluitadors saben que res no serà fàcil. Els anys d’atomització del mercat laboral, la precarietat i l’atur, combinats amb la crisi d’unes esquerres vençudes, passen factura. Res no ens estalviarà l’esforç de recompondre pas a pas una esquerra social i política combativa, feminista i ecologista, capaç d’oferir una alternativa a la crisi històrica del capitalisme. És feina d’anys. Però els primers reptes ja són aquí, marcats pels esdeveniments:

La vaga de la funció pública del proper 8 de juny. Una vaga general contra els decrets antisocials del govern. Un pla d’urgència social i mediambiental, començant per la setmana de 35 h, el salari mínim a 1.200 euros, la nacionalització de la banca sota control social, la defensa dels serveis públics i una fiscalitat progressiva...

La solidaritat internacionalista, que avui té com a bandera la lluita contra l’apartheid que pateix el poble palestí i l’exigència, adreçada en primer lloc als governs de la UE, de boicot, desinversions i sancions contra l’Estat d’Israel...

Perquè una altra Europa, social i democràtica, perquè una altra Mediterrània, solidària i dels pobles, són possibles... I una altra esquerra, anticapitalista, és més necessària que mai.