dilluns 14 de juny de 2010
Totes les versions d'aquest article:
Per Alexandra Francès
Aquest dissabte em pogut observar com aproximadament la meitat de l’avinguda de Paral•lel s’omplia de carpes, escenaris i gent en una gran festa organitzada per la Fundació privada El Molino (FEM), que ha aconseguit el que ens hagués agradat poder fer a moltes entitats i associacions de Poble Sec, tallar Paral•lel durant més de 24h, tot amb el beneplàcit i el finançament de l’Ajuntament de Barcelona que no ha escatimat en recursos (malgrat la crisi), mentre que a les festes majors del barri ens posa problemes fins i tot en aspectes tan bàsics com l’electricitat que hem de fer servir.
El més important d’aquest gran desplegament que vam presenciar, és que ens faci plantejar-nos quins interessos reals hi ha darrera aquesta Fundació.
Tot es remunta un quants anys enrere quan l’empresa Ociopuro va comprar l’antic teatre El Molino i va iniciar un procés de profunda reforma de l’edifici i les seves instal•lacions per a la qual cosa va ser necessària una gran inversió econòmica, engegant un procés que havia de portar a la inauguració del teatre cap a final de l’any 2009 i que ha sofert diversos endarreriments de manera que finalment tot sembla indicar que la seva inauguració tindrà lloc a setembre de 2010.
En mig de tot aquest procés, la consellera delegada de Ociopuro, Elvira Vázquez, va pensar en la necessitat de donar-li un nou impuls al barri de Poble Sec i al Paral•lel, nou impuls que passa per transformar aquesta mítica avinguda barcelonina en un gran eix comercial que connecti el Port amb la Fira de Barcelona i que sigui capaç d’atreure la gran quantitat de turistes que visiten la nostra ciutat i que són els clients preferencials als quals s’adreçarà la nova oferta comercial del teatre El Molino.
Amb aquest objectiu es va crear la Fundació El Molino (amb seu a l’avinguda Sarrià), formada principalment per importants empresaris de l’estat, que mai havien estat vinculats al barri) i que intenten amagar els seus interessos econòmics sota els pretextos de la innovació, la recuperació del gloriós passat del Paral•lel, la cultura, la millora dels barris adjacents (Poble Sec, Raval i Sant Antoni) i la creació de nous comerços i nous llocs de treball.
El procés de transformació del Paral•lel en el Broadway barceloní ja s’ha iniciat amb la signatura a principis de 2009 d’un conveni entre l’Ajuntament i la FEM sense que en cap moment s’hagi demanat a les veïnes i veïns de Poble Sec sobre la necessitat real d’aquesta transformació, i són elles i ells, les úniques persones que realment saben quines són les necessitats del barri i les úniques que haurien de poder decidir com volen que sigui el barri en el futur.
Molt em temo que aquest procés de transformació de Paral•lel, no s’allunyarà gaire d’altres processos semblants que ja han tingut lloc a Barcelona: els Jocs Olímpics, el Fòrum de les Cultures, el Born, el Raval, on la “millora” dels diferents barris ha comportat la pèrdua dels comerços de proximitat a favor dels de luxe o les franquícies, l’augment de l’especulació immobiliària i en conseqüència del mobbing a aquells llogaters que es negaven a deixar les seves cases, la massificació dels carrers per l’arribada dels turistes i un encariment general de la vida al barri que obligava a molts dels antics veïns i veïnes a marxar de casa seu cap a altres zones de Barcelona més assequibles.
En el cas que ens ocupa, tot aquest procés no ha fet més que començar, i pot ser encara estem a temps d’aturar-lo, ens esperen uns anys en els quals tan l’Ajuntament com la FEM jugaran les seves cartes, però també nosaltres, les veïnes i veïns de Poble Sec tenim alguna cosa a dir si no volem perdre el nostre barri, ara és el moment de començar a organitzar-nos per fer-li front i per a que el futur del nostre barri estigui a les nostres mans i no a les mans d’interessos privats.
En aquest sentit una bona iniciativa va ser la que va impulsar l’Assemblea de Barri de Poble Sec, que va organitzar una taula rodona, a la qual van assistir unes 50 persones, amb membres de Repensar Barcelona i diverses entitats del barri i del districte (Coordinadora d’entitats, Unió de Veïns, Assemblea del Barri de Sants...) per fer un debat crític sobre les possibles implicacions de la reforma del Paral•lel i sobre quin volem que sigui el futur del nostre barri.