28 de juny, Dia per l’Alliberament Sexual

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

En ocasió del pròxim 28 de juny, Dia per l’Alliberament Sexual, cridem les excloses a prendre la paraula. Les excloses, les que ens movem en els marges del sistema heteropatriarcal, aquest "statu quo" en el qual el capitalisme s’assenta per a la producció i la reproducció del seu sistema de dominació i, en definitiva, la seva perpetuació.

Com a activistes LGTBI d’Esquerra Anticapitalista entenem que la nostra lluita no pot desvincular-se d’altres formes de lluita anticapitalista. Reivindiquem la necessitat de transversalitat de les lluites. Migrants, feministes, precàries i un llarg etcètera de sensibilitats anticapitalistes hem d’unir forces darrere la ruptura amb qualsevol tipus d’opressió i d’exclusió. No podem enganyar-nos; en la qüestió LGTBI encara no està tot dit, ni encara menys aconseguit.

Fem una crida a l’alerta activa contra la LGTBfòbia. La crisi econòmica i sistèmica és un bon brou de cultiu per a l’ascens de polítiques d’odi i discriminació cap a les i als que no ens sentim representats en una opció sexual o identitat de gènere que ens dicten com a "normal". Aquesta alerta activa contra la LGTBfòbia l’hem d’articular entre totes i tots. Casos com les agressions sistemàtiques a les persones LGTBI, especialment a les persones transsexuals, deixen cada any diverses persones mortes sense que es prenguin mesures reals i efectives per evitar-ho.

Des de l’anticapitalisme reivindiquem, més aviat, exigim i lluitem per aconseguir polítiques concretes contra la violència, repressió i exclusió dels cossos dissidents, ambigus, mixtos, no normatius... des d’una perspectiva radical de ruptura tant amb el patriarcat com amb l’heteronormativitat que s’imposa en aquesta societat. Les sexualitats no normatives no són tan acceptades com pot semblar. El fet de ser un "home", gai, blanc i de classe mitjana-alta, és el que es reconeix ara com a normal o "acceptable". Nosaltres entenem que la sexualitat i el gènere són trets continus, no són una arcaica dicotomia home-dona, que deixa tanta gent en els marges de la normalitat.

Reivindiquem el nostre dret a decidir lliurement si volem o no modificar els nostres cossos i poder fer-ho sense impediments burocràtics, "morals", polítics ni econòmics, així com fora de qualsevol tipus de coerció mèdica. Per això donem suport a la campanya Stop 2012 per la despatologització de la transsexualitat i exigim que aquesta “síndrome” es retiri dels manuals de malalties mentals que entraran en revisió l’any que ve. Reivindiquem el dret a canviar el nostre nom i sexe als documents oficials sense haver de passar per cap denigrant avaluació mèdica ni psicològica.

LA REVOLUCIÓ SERÀ SEXUAL O NO SERÀ “TRANSMARIVIBOLLERAS” TAMBÉ SÓN CLASSE OBRERA