Sobre l’accident a l’estació de Renfe de Castelledefels

Per Robert Gonzàlez [1]

Rosa Maria va ser alumna meva l’any passat, al segon curs de batxillerat a l’IES Ramon Casas i Carbó de Palau-solità i Plegamans. Aquest any acabava un parell d’assignatures que li quedaven i a més cursava un cicle formatiu de gestió administrativa al mateix institut. Cada setmana me la trobava als passadissos o a l’exterior de l’institut i em saludava amb un somriure. Tenia 19 anys quan un tren va acabar amb la seva vida a Castelldefels, aquesta passada i tràgica nit de Sant Joan. Rosa Maria era una lluitadora, que es sobreposava a les dificultats que sempre acompanyen els immigrants quan arriben al nostre país, amb esforç, voluntat i perseverança.

Aquesta condició de persones nouvingudes, compartida per les altres onze víctimes del Tren Altaria el passat 23 de juny, és important de destacar, perquè darrera la tristesa i la consternació que m’envaeixen, no puc ocultar la ràbia pel tracte xenòfob i discriminatori que de l’accident s’està fent per part de governs, institucions i mitjans de comunicació. Totes les institucions i els mitjans de comunicació del poder, que són gairebé tots, s’han afanyat a eximir de tota culpa a les empreses i governs implicats en la gestió del trànsit ferroviari i de l’estació de tren de Castelldefels, carregant sobre les pròpies víctimes tota la responsabilitat de la seva mort. Hagués estat el mateix si les víctimes fossin catalanets o catalanetes en comptes d’equatorians, colombians, bolivians o romanesos? Desgraciadament, em sembla que no.

Que poc s’ha parlat de la injustícia d’aquestes morts, de les errades de seguretat i dels perills que suposa el pas de trens d’alta velocitat per estacions com la de Castelldefels-Platja. Em venen al cap moltes preguntes, que m’agradaria compartir: Com és possible que trens d’alta velocitat circulin per nuclis urbans, i en les mateixes línies que els trens de rodalies? Com és que aquestes poblacions per on passen trens sense parada a velocitats increïbles no tenen les estacions totalment vallades? Davant l’aglomeració de més de 800 persones, perquè no es va obrir l’antic pas a nivell? Era imprevisible que la gent optes per creuar les vies davant el col•lapse del pas soterrani? Qui no ha creuat mai les vies de tren de les poblacions de la costa catalana, abans i desprès que ens posessin uns trens d’alta velocitat que mai havíem demanat?

RENFE, ADIF, Foment i els governs municipals i autonòmic no han fet la més mínima autocrítica davant el pitjor desastre ferroviari dels darrers 30 anys. L’origen estranger de totes les víctimes, ajuda, al meu parer, a legitimar la hipòtesi de la imprudència de les mateixes de cara a la majoria de la població autòctona, que cada cop està mostrant actituds més xenòfobes i racistes. Penso que en memòria de Rosa Maria, la meva alumna equatoriana, i de totes les altres víctimes, hem de reclamar que s’esclareixen tots els fets, es depurin responsabilitats i especialment, es prenguin les mesures adients per a que no es pugui tornar a repetir aquesta injustícia que s’ha emportat per davant la vida de dotze persones, de dotze companys i companyes de classe popular, de dotze dels nostres.