Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista [1]

Totes i tots hem de parar el proper 29 de setembre. Sobren les raons per a una vaga general. Les retallades de sous i de despesa pública, l’abaratiment de l’acomiadament o la reforma de les pensions formen part d’un mateix procés. Les grans corporacions industrials i financeres que governen Europa volen descarregar els costos de la seva crisi sobre les espatlles de les classes populars. Fa dos anys, els Estats es van endeutar per salvar els bancs de la fallida. Ara, com ja està passant a Grècia, pretenen que paguem el rescat a costa dels nostres drets i de la privatització dels serveis públics. Soscavant la negociació col•lectiva, volen desarmar la resistència del món del treball.

Zapatero s’ha plegat a les exigències dels poderosos. Fins ara, gran part del sindicalisme temia enfrontar-se al “govern amic” per por d’afavorir la dreta. El cas és que, traint les seves promeses, l’actual executiu anticipa el programa del PP i li obre les portes del poder. Igual passa a Catalunya amb el tripartit i CiU. I durant quant de temps s’ha apostat per la “concertació” i el “diàleg”? Al capdavall, són els plantejaments de la CEOE els que tiren endavant. Només una enèrgica mobilització social, àmplia i sostinguda, pot evitar el pitjor. La vaga general ha de ser una primera demostració de força. Perquè caldrà seguir lluitant. Ja no és possible tornar a la rutina de les negociacions en fred. L’objectiu ha de ser la retirada del decret d’ajust pressupostari i la paralització de la reforma laboral. La perspectiva? Un pla de mesures d’urgència per ultrapassar un model econòmic fracassat que ens aboca a l’atur, la precarietat i la misèria:

• Crear una Banca Pública i endegar la nacionalització del sector financer sota control social. Nacionalitzar igualment dominis estratègics, com energia i comunicacions.
• Implementar una reforma tributària progressiva i acabar amb el frau fiscal.
• Protegir els col•lectius més febles: apujant el salari mínim a 1.200 euros, revalorant les pensions, perllongant el subsidi d’atur, paralitzant els desnonaments...
• Prohibir els acomiadaments a les empreses que enregistrin guanys, instaurar la setmana de 35 h per afavorir el repartiment del treball, imposar la igualtat salarial d’homes i dones...
• Defensar i estendre els serveis públics, rebutjant doble pagament i privatitzacions en l’àmbit sanitari i educatiu.
• Incrementar la despesa pública, orientant-la a la promoció del transport ferroviari, les energies renovables, l’agricultura pagesa, la reconversió de la producció industrial sota criteris d’utilitat social i respecte mediambiental... i abandonant projectes insostenibles i agressius com l’alta velocitat, l’energia nuclear, les noves autovies o els transvasaments. Constituir un parc públic d’habitatges de lloguer social.
• Reduir dràsticament les despeses sumptuàries i els pressupostos militars, començant per la Casa Reial i la retirada immediata de les tropes espanyoles d’Afganistan.
• Afavorir la igualtat de drets i lluitar contra les discriminacions per raons ètniques, de creença religiosa o d’orientació sexual. Ni centres d’internament per a estrangers, ni campanyes xenòfobes que pretenen atiar una guerra de pobres contra pobres!

Estudiants, vídues i pensionistes, associacions veïnals, moviments socials, dones... tota la ciutadania està concernida pel repte que afronta el moviment obrer. La vaga general del 29-S ha d’esdevenir un clam de tots els col•lectius colpejats per la crisi i les mesures del govern. Això vol dir debat, preses de posició, preparatius... Per al moviment sindical, això vol dir unitat d’acció i democràcia: solidaritat amb totes les lluites en curs - des del metro de Madrid a la vaga general del País Basc -, assemblees als centres de treball, pobles i barriades per tal de formar piquets de vaga... No hi ha temps a perdre.

Fora la “tisorada”! No a la reforma laboral!