Futbol i sexe, un mannà financer... per a alguns!

Per Marxa Mundial de les Dones

Quan les poblacions són sagnades pels Estats en fallida d’una economia liberal desenfrenada, quan l’atur ateny proporcions alarmants i Europa exigeix reduccions dràstiques en la qualitat de vida dels assalariats i assalariades i dels aturats i aturades, quan els serveis públics es degraden i, amb ells, la situació de les dones a tots els països del món... en aquest context, massivament, els homes del planeta entre 7 i 99 anys viuen enganxats als televisors, obsedits pel futbol, no pensen en res més, no parlen de res més.

El futbol s’alimenta de l’angoixa de la gent, treu profit del seu desconcert fent mirallejar la pertinença a un col•lectiu o la identificació amb uns milionaris que tenen la qualitat de saber jugar a la pilota - cosa que hauria de ser un joc popular i no un negoci. Els diners són el motor principal dels que organitzen les copes, els torneigs, els partits. Per fer els més grans beneficis possibles, les aliances amb les multinacionals o fins i tot amb xarxes mafioses, segons els indrets on els esdeveniments esportius tenen lloc, no els plantegen cap problema, no els provoquen cap crisi de consciència... No és sorprenent que, en aquests llocs on manen els diners, la prostitució sigui un artefacte suplementari, com tots els que acompanyen el futbol, un complement a la diversió dels seguidors... i un complement per als beneficis que obtenen la FIFA i els seus nombrosos socis multinacionals.

S’oculta l’escàndol que suposen les retribucions milionàries de jugadors i directius front als salaris de misèria que guanyen la majoria dels homes - i encara més de les dones. L’escàndol dels jugadors "prostituïdors", els que paguen per tenir sexe sense històries ni compromisos, amb menyspreu i suficiència pel que fa a les dones pagades per ser al servei de la seva sexualitat, surt ràpidament de l’escena mediàtica. Les dones, els nens i els homes dels barris pobres de Johannesburg han estat expulsats. La imatge que donen no resulta prou estètica per a un campionat mundial de futbol. També se’ns vol ocultar que aquestes persones viuen amb menys de dos euros al dia

Depredadors i pobresa s’han concentrat amb ocasió de la Copa Mundial de futbol. Aquesta conjuntura és ideal per a aquells que, com a carronyers, s’abaten sobre les noies o les dones per transformar-les en mercaderia barata, destinada a satisfer una sexualitat masculina masclista i dominant. Actualment, Sud-àfrica és la societat dels beneficis per als rics, del sexe per als homes, de la mercantilització del cos de les dones i del control de les poblacions a través d’un sistema de seguretat que sotmet el país a un estat de setge.

Nosaltres, activistes de la Marxa Mundial de les Dones, refusem aquest model de societat.

LES DONES NO SÓN UNA MERCADERIA! COMPRAR SEXE NO ÉS UN ESPORT!