La Rimaia desallotjada pels Mossos

Per Lluís Rabell [1]

En el moment d’escriure aquestes ratlles (10:30 h), hi ha corredisses, garrotades i – com a poc – un parell de joves detinguts pels Mossos d’Esquadra i retinguts a l’edifici de La Rimaia, al número 550 de la Gran Via de Barcelona. Ens pervenen informacions que, en altres incidents de tall de carrers, s’haurien produït altres detencions...

A les 6:15 h del matí, un ampli dispositiu policial – no menys d’una dotzena de furgonetes d’antidisturbis, a més d’efectius de patrulla i de cotxes de la Guàrdia Urbana – s’ha desplegat davant l’edifici ocupat. Els Mossos hi han fet irrupció rebentant una porta, i han sorprès uns quants joves que pernoctaven al centre social. En aquell moment, no hi ha hagut detencions. La policia ha identificat els presents i els ha fet fora.

Immediatament s’han personat representants de la propietat de l’immoble, acompanyats d’un nombrós grup de treballadors, als quals han donat ordre de començar sense dilació les “obres”. La primera ha estat, naturalment, “normalitzar” la façana de La Rimaia, tapant amb pintura blanca el multicolor vaixell pirata que guarnia l’entrada de la universitat lliure. Si una imatge val mes que mil paraules, la que es podia veure a primera hora del matí d’avui a la Gran Via resumeix tot l’organigrama de la societat en què vivim. Davant la porta de l’edifici, ufanosos, els representants de la propietat, que compta construir allí un nou hotel, contemplaven l’espectacle. Anant amunt i avall, sota una estreta vigilància, alguns animadors de La Rimaia i els treballadors de l’obra – la majoria immigrants, dels quals ja ens agradaria saber quines són les condicions laborals i contractuals -, obligats a retirar llibres, ordinadors i mobiliari de la Universitat, que s’anaven amuntegant a la cantonada del carrer Casanova. I, omnipresent, la policia, en un desplegament realment desproporcionat que semblava destinat sobretot a ser una demostració de força i a jugar un paper d’intimidació. Davant, indignats, un grup de joves, alguns veïns i veïnes de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample... “L’ordre” està ben guardat.

Cal recordar que, des del moviment veïnal del Districte, s’havia sol•licitat a l’Ajuntament que paralitzés el permís d’obres majors que tramitava la propietat de l’immoble – responsable d’altres operacions especulatives i de casos d’assetjament immobiliari. Es pretenia així obrir un debat ciutadà sobre les prioritats dels barris barcelonins en matèria d’equipaments i d’accés a l’habitatge. Lloc de trobada entre moviments i entitats, centre d’activitat cultural popular, La Rimaia posava per la seva sola presència el dit a la ferida de les nombroses mancances que patim. Habitatges per a gent jove, pisos tutelats per a gent gran, habitatge de lloguer social... nombrosos són els destins i les prioritats que una lògica d’interès públic podia donar a l’immoble en qüestió... abans que una enèsima ampliació de l’oferta hotelera. La lògica de les administracions públiques, començant per l’Ajuntament “d’esquerres” de Barcelona, és però la lògica del profit privat... I tota la maquinària, judicial i policial, es posa en funcionament per garantir-ne la preeminència sobre qualsevol altra consideració social.

Es urgent mostrar la nostra solidaritat amb La Rimaia, perquè es tracta de l’aposta per una altra ciutat, humana i solidària. Aquest vespre, a les 20:30 h, ha estat convocada una concentració de protesta davant del mercat de Sant Antoni, davant dels Tres Tombs. Siguem-hi nombroses i nombrosos. La causa s’ho val.

Llibertat sense càrrecs per a totes les detingudes i detinguts!