Davant els "Plans d’Ajust" imposats per la banca i els especuladors: Mesures anticapitalistes i mobilització social!

Editorial RG #62

El "Pla d’Ajust" impulsat pel govern Zapatero, que el dia 27 de maig es va aprovar en el Congrés dels Diputats, representa una claudicació servil de l’executiu socialista a les imposicions del Consell Europeu, del FMI i, en general, de la Banca i dels grans grups financers mundials.

Els estats més retardats de l’antiga UE-15 des del punt de vista econòmic i fiscal, Grècia, Espanya, Portugal i Irlanda, s’han vist immersos en la crisi econòmica mundial mancats de recursos suficients per fer front a les enormes despeses que aquesta els imposa. Les costosíssimes operacions de rescat bancari que han tingut lloc, juntament amb la notòria disminució d’ingressos provocada per la mateixa crisi, han obligat a l’emissió massiva de deute públic que ha estat adquirit per la banca privada. Aquesta última s’ha lucrat de manera perversa amb l’endeutament dels estats: aprofitant els mateixos recursos que li eren proporcionats per al seu rescat, ha comprat diners a baix cost (1%) del Banc Central Europeu i els ha invertits posteriorment en deute públic amb interessos del 5 al 10%. Finalment, per poder assegurar-se l’obtenció dels seus beneficis, ha imposat, per mitjà de les institucions polítiques i bancàries que controla, "plans d’ajust" als estats víctima, obligant-los a reduir el seu dèficit i despesa pública.

Uns "Plans d’Ajust" ni "necessaris" ni "inevitables"

És obvi que ni el "Pla d’Ajust" de ZP, ni els paquets de mesures aprovats a Grècia -que han motivat ja cinc vagues generals en aquest país- ni altres plans similars que es puguin executar en diferents països de l’UE, no tenen res de "necessari" ni d’"inevitable". Només són ambdues coses per als depredadors de la banca i de les finances, que intenten vendre’ns el seu afany de lucre com a "necessitat econòmica".

Els plans d’ajust actuals representen només l’inici d’una escalada d’atacs contra el conjunt de la classe treballadora europea que s’aniran aprofundint i estenent a la major part de col•lectius socials a mesura que la crisi vagi avançant. En aquests moments ja s’estan "exigint" l’eliminació i privatització de serveis públics i una reforma sagnant del mercat laboral. A més, com que aquests països posseeixen un Estat del benestar molt menys desenvolupat, tals mesures tenen un efecte devastador.

Mesures anticapitalistes per sortir de la crisi

Però els sofriments que els "amos del diner" imposen a la classe treballadora no tenen res d’"inevitables". Un simple conjunt de mesures de tall anticapitalista com la creació d’una banca pública sota control social, una reforma fiscal progressiva que recapti de les grans fortunes i beneficis, i una reforma del mercat de treball que proporcioni salaris dignes, reparteixi el treball i impedeixi els acomiadaments mentre comença la reconversió del sistema productiu per fer-lo ecològicament sostenible, poden posar fre a la crisi evitant patiments innecessaris.

Fa falta una àmplia mobilització social, duradora i a escala europea

Per poder imposar mesures anticapitalistes com les esmentades, cal portar endavant una gran mobilització social que no pot ser únicament puntual ni quedar circumscrita dins de les fronteres d’un estat determinat. Una mobilització que ha de ser dilatada en el temps i que s’ha de produir a escala europea i fins i tot mundial, amb extenses tasques d’acció, combat ideològic i organització. Per desenvolupar-la seran necessàries organitzacions sindicals i polítiques amb una orientació clarament anticapitalista i també el desenvolupament d’un procés d’autoorganització de la classe treballadora als centres de treball i en els diferents àmbits territorials.

La Vaga General en l’Administració Pública que han convocat el 8 de juny les organitzacions sindicals haurà estat -si és reeixida- un pas endavant per sortir de la situació de desmobilització i d’apatia que fins ara ha existit entre la classe treballadora davant els cops de la crisi. Però amb una Vaga General d’un sector social determinat no n’hi ha prou, sinó que fa falta una mobilització del conjunt de la classe treballadora. Cal treballar ja per convocar una primera gran Vaga General davant la crisi, com a inici d’una mobilització sostinguda fins a posar fi a l’imperi de les polítiques neoliberals a Europa i al planeta.

Les organitzacions sindicals haurien de ser conscients d’aquesta necessitat, aixecar les seves pròpies plataformes de mesures anticapitalistes abandonant la via ja morta de la concertació social i mantenir una actitud unitària cap a la resta d’organitzacions com a via per aconseguir una mobilització de gran amplitud. Revolta Global-Esquerra Anticapitalista treballarà en aquesta direcció, fent ús de totes les seves forces.