La Rimaia, tossuda

Per Sylvian Dahan [1]

Si el burro català ha estat triat per alguns com emblema d’un poble sofert i treballador, el col·lectiu que anima la Universitat Lliure La Rimaia gairebé podria arborar en el seu estendard la silueta d’una mula. Quina gent mes tossuda! Ahir al matí, els Mossos d’Esquadra els feien fora de l’edifici que ocupaven, des de feia mesos, al número 550 de la Gran Via. Al vespre, nova ocupació. I no gaire lluny, per cert: es tracta d’un immoble situat al 454 de la mateixa Gran Via, a tocar de Rocafort. Un magnífic edifici de pisos perfectament restaurats... i buits.

Cal dir que La Rimaia, un cop més, no va estar sola. De fet, l’ocupació va ser el final feliç d’una nodrida i combativa manifestació que, sortint del mercat de Sant Antoni a les 21 h, va recórrer els carrers del barri fent parades i parlaments davant els locals desallotjats que han acollit, en la seva curta però intensa singladura, les activitats socials i culturals de La Rimaia. Manifestació essencialment juvenil i veïnal que protestava pel desallotjament del matí i denunciava amb vehemència la detenció de nou companys i companyes que, ahir, al vespre seguien a les dependències policials de Les Corts. Segons les informacions de què es disposava, avui haurien de declarar als jutjats sota les acusacions policials d’usurpació i atemptat contra l’autoritat. Si això es confirmés, no es tractaria de cap banalitat i estaríem davant la temptativa de donar un sever escarment’ al moviment okupa i, més enllà, d’intimidar tota dissidència social.

La manifestació, controlada a distància per un important dispositiu policial, es va desenvolupar sense incidents, corejant les consignes que ja han esdevingut patrimoni col·lectiu de nombrosos moviments socials: Unió, acció, autogestió, Qui sembra la misèria recull la ràbia, Anticapitalistes!... El recorregut, serpentejant, va sorprendre i desorientar la policia que, manifestament, tenia consigna d’evitar el contacte amb els manifestants. De tal manera que es va complir la vella màxima: Si no hi ha antidisturbis, no es produeixen disturbis.

Bé doncs, La Rimaia segueix al barri. Entestada a defensar un espai lliure de convivència i de trobada. I assenyalant un cop més la realitat d’una ciutat plena de desigualtats, injustícia social i violència institucional. La família Guerrero Gelabert, propietària de l’immoble alliberat per les forces de l’ordre, un família benestant, coneguda per les seves operacions especulatives, la pràctica de l’assetjament immobiliari i fins i tot la seva implicació en el cas Pretòria, creia sens dubte haver triomfat. (I amb ella, el seus semblants). Es el tipus de clan, que com diria Fèlix Millet, forma part dels 400 noms barcelonins que sempre manen. L’Ajuntament de Barcelona, implicat en el vergonyós escàndol de l’hotel del Palau, ja sap quines conseqüències comporta cultivar aquestes amistats perilloses.

L’ocupació de Gran Via 454 significa que la contestació d’aquest model de ciutat continua més viva que mai. Salut a La Rimaia.