ERO al Liceu

Per Manolo Martínez [1]

El passat 8 de juny, el Director General del Gran Teatre del Liceu, va convocar tots els treballadors i treballadores en el que podríem anomenar una assemblea, per comunicar-nos la greu situació econòmica actual del Teatre. Va anunciar el retall del 30% de la subvenció del Ministeri de Cultura, reducció que s’aplicaria en els pròxims tres anys, a raó d’un 10% per any (en cap moment no va criticar la mala gestió de l’últim període). Per pal·liar aquesta situació, va dir, caldria adoptar certes mesures i dur a terme les properes temporades ajustant-les al nou pressupost. Va anunciar com a mesures immediates: una rebaixa salarial i la inevitable extinció de contractes laborals. També va apuntar la possibilitat de reduir futures temporades.

Ara bé, es va comprometre públicament a no prendre cap mesura sense l’acord del Comitè, i va assegurar que, a la major brevetat, es dialogaria i negociaria amb els representants de la plantilla per trobar una solució conjunta a la situació, a fi que aquesta fos el menys danyosa possible. El dia 22 de juny, va tenir lloc el primer encontre amb els interlocutors de l’Empresa, que van confirmar les mesures proposades pel Director General de reduir els salaris un 5% i de presentar un ERO, precisant que l’extinció de contractes afectaria al voltant d’un 10% de la plantilla. Van comunicar la seva decisió de posar com a data límit per presentar l’ERO el 22 de juliol, i així comptar amb un mes per poder negociar amb el Comitè i intentar arribar a un acord, deixant en mans dels advocats la tasca d’elaborar un calendari per a les esmentades reunions. En aquesta reunió inicial, el Comitè va demanar a l’Empresa la informació indispensable per a iniciar un procés de negociació.

La següent convocatòria per part de l’Empresa va ser el dia 7 de juliol, comptant amb una petita representació del Comitè, intentant agilitzar així la possible negociació. El dia abans, el format d’aquesta reunió va ser modificat per l’empresa, convocant tot el Comitè.

Allí, i sense lliurar absolutament res de la informació requerida, van anunciar la seva decisió d’avançar la presentació de l’ERO sense respectar les dates compromeses, dient que amb tota seguretat el Comitè mai no accediria als acomiadaments previstos. Davant d’aquesta situació, el Comitè va denunciar sentir-se enganyat: resultava evident que en cap moment no hi va haver intenció per part de l’Empresa de dialogar ni de negociar, i molt menys d’arribar a acords. Encara que van assegurar que en la pròxima reunió donarien una informació més concreta, era més que evident que pretenien imposar el seu projecte sense cap intenció de dialogar ni molt menys de buscar solucions consensuades amb els representants de la plantilla.

Arribats a aquest punt es va decidir convocar l’Assemblea General, per posar en coneixement de totes i tots la relació dels fets i de les accions preses fins a aquell moment pel Comitè:

. Dues denúncies per part del personal d’administració: una en relació amb els descansos del 24 i 31 de desembre - actualment als jutjats - i una altra sobre la cobertura de places vacants.

. Dues més per part del personal d’escenari: una sobre jornada i torns de treball i una altra en relació amb l’horari de descans.

. Una denúncia per part de l’orquestra sobre la xarxa de la fossa, relacionada amb la falta de seguretat.

. I una, per part del cor, pel que fa al prestamisme laboral que es realitza a través del cor Intermezzo.

. Es va aconseguir que vingués una inspectora al teatre per manifestar-li les problemàtiques sobre: seguretat, accessos restringits (alguns ja resolts), condicionament de sales d’assaig i vestidors, condicions laborals, incompliment reiteratiu de l’article 64 de l’Estatut del Treballador sobre el dret a la informació, etc.

. S’han enviat diverses cartes amb queixes de tot tipus a la direcció de recursos humans i a la direcció general, la majoria sense resposta.

. S’ha fet una plataforma sobre el futur nou conveni col·lectiu i s’han mantingut desenes de reunions per tractar d’arribar a acords i millorar-lo - atenent també a les necessitats de l’empresa, encara que sobretot les nostres.

. Es van aconseguir 9 nous contractes en escenari després de contínues pressions i reunions.

S’ha tractat sempre d’escoltar els consells dels assessors legals, mirant de ser el menys bel·ligerants possible en nom d’aconseguir acords. Però el Comitè s’ha mantingut ferm quan les condicions imposades eren inacceptables, i això ha motivat les successives demandes.

Tot això s’ha fet en dues temporades i pot semblar poc; però la realitat és que els temps els controla l’empresa, i aquesta els dilata com i quan li interessa. Els tràmits de les denúncies són molt lents: alguna d’aquestes denúncies es va interposar ja fa més d’un any. Davant la mesura de reducció del 5% del salari, el Comitè ha interposat un conflicte col·lectiu i davant el possible acomiadament col·lectiu, l’assemblea de treballadors i treballadores, va decidir convocar una vaga per a l’estrena de la pròxima obra el dia 23 de juliol. El Liceu està en lluita.