Santiago Alba Rico presentarà a la Universitat Anticapitalista el seu últim llibre: ‘El naufragio del hombre’

Participarà a més al Fòrum sobre Walter Benjamin que tindrà lloc el dimecres 25 d’agost.

El filòsof i escriptor Santiago Alba Rico participarà a la I Universitat d’Estiu de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i Izquierda Anticapitalista per intervenir en dues de les activitats que tindran lloc durant els primers dies d’aquest esdeveniment.

Alba Rico intervindrà al Fòrum d’obertura de la Universitat, que estarà dedicat a la figura de Walter Benjamin en el 70è aniversari de la seva mort. A més, presentarà, en un dels tallers de la universitat, el seu últim llibre "El naufragio del hombre".

Santiago Alba Rico és escriptor, assagista i filòsof espanyol, nascut a Madrid el 1960.

De formació marxista i d’esquerres, ha publicat diversos llibres d’assaig sobre disciplines com la filosofia, l’antropologia i la política, a més de col•laborar com a redactor a diverses revistes i mitjans de comunicació.

Ha traduït al castellà alguns autors àrabs, com el poeta egipci Naguib Surur o a l’escriptor iraquià Mohamed Judayr.

És fill de Lolo Rico, cineasta i periodista coneguda per ser directora del programa infantil La Bola de Cristal. Actualment Santiago Alba Rico viu a Tunísia.

Va participar en el llibre "Washington contra el món" (Foca, Madrid, 2003) i també en el guió del documental Bagdad Rap d’Arturo Cisneros el 2005.

Santiago Alba Rico es va llicenciar en filosofia a la Universitat Complutense de Madrid.

Va començar a escriure guions per a «Els Electroduendes» dins el programa La bola de cristal entre 1984 i 1988. Segons comenta el propi Santiago en una entrevista va entrar a treballar substituint la seva mare i va convertir «Els electroduendes» en una sèrie de «fàbules de marxisme satíric per a infants».

«Els primers guions -almenys els tres primers mesos- els van escriure ella i Carlo Frabetti. Jo vaig començar a fer guions beneficiat pel nepotisme matern i perquè, casualment, vaig contreure una greu malaltia que m’impedia sortir de casa. Carlo i Lolo van deixar els guions a les meves mans i la meva contribució és sobretot la d’haver "capgirat" l’esperit inicial del programa, que era més infantil i menys polític. Lolo i Carlo haurien pogut fer també magnífics guions "capgirats" (ja que tenen un immens talent), però quan van comprovar que no se’m donava malament "capgirar-los" van passar a ocupar-se d’altres aspectes del programa. Quan vaig introduir el personatge d’Amperio Felón, que era el paradigma de l’empresari, de l’explotador, el que intentava era explicar el Capítol XXV del primer llibre d’ El capital , l’acumulació originària. Aquest era el meu propòsit: explicar Marx als nens».

Va ser també als anys vuitanta quan va escriure, al costat de Carlos Fernández Liria, Dejar de pensar (1986) i Volver a pensar (1989), dos llibres sobre filosofia marxista considerats de gran importància en els àmbits de l’esquerra. Ambdós llibres eren un compendi del pensament marxista alhora que una crítica a la política que llavors realitzava el PSOE. De fet, Carlos i Santiago van decidir Dejar de pensar després de sentir-se desencisats amb la política del partit, especialment el seu canvi d’actitud sobre l’entrada de l’Estat espanyol a l’OTAN.

El 1991 es va traslladar a a viure al Caire, ciutat en què va residir durant set años. «[...]

Necessitava una ruptura espacial i lingüística amb el que, fins llavors, havia estat la meva biografia, de manera que el fet que acabés vivint a El Caire respon més aviat a l’atzar. Podria haver acabat igualment a Islàndia o a la Xina. El cert és que, retrospectivament, un tendeix també a creure que l’existència està regida per una sort de providència que et dirigeix sempre cap a aquest lloc que sense saber-ho era el teu. I és veritat que la casualitat em va portar a una zona del món en la que, a part d’haver après molt, personalment sempre em vaig sentir molt còmode».

Durant aquesta etapa va escriure Las regles del caos. Apunts per a una antropologia del mercat , pel qual va quedar finalista el 1995 del Premi Anagrama d’assaig. El 1998 va traslladar la seva residència a Tunísia, ciutat on viu actualment.

Llibres escrits

• Las reglas del caos. Apuntes para una antropología del mercado (1995), Editorial Anagrama. ISBN 84-339-0520-1.
• El mundo incompleto. Un cuento sobre la creación y los autores (1999), Madrid: Grupo Anaya. ISBN 978-84-207-9217-0.
• ¡Viva el mal! ¡Viva el capital! (2001), Madrid: Virus Editorial. ISBN 84-88471-00-9.
• La Ciudad intangible (ensayo sobre el fin del neolítico) (2001), Hondarribia: Hiru. ISBN 84-89753-71-7 .
• ¡Viva la CIA! ¡Viva la economía! (2003), Barcelona: Virus Editorial. ISBN 978-84-96044-19-7.
• Torres más altas (2003), Valencia: Numa Ediciones, ISBN 978-84-95831-05-7.
• Iraq, un cuento para niños (2002),e-book.
• Vendrá la realidad y nos encontrará dormidos. Partes de guerra y prosas de resistencia (2006), Hondarribia: Hiru. ISBN 978-84-96584-05-1.
• Leer con niños (2007), Madrid: Caballo de Troya. ISBN 978-84-96594-02-9.
• Capitalismo y nihilismo (2007), Madrid: Akal. ISBN 978-84-460-2616-7.