Anarquisme i marxisme al segle XXI

Per Artur Galve

El passat 17/07/2010, convidats per l´Espai Anònims, vam participar d´un interessant debat amb el títol "Anarquisme / Marxisme al segle XXI". Per part dels llibertaris va participar l’històric militant anarquista Octavio Alberola i per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista el militant i redactor de "Viento Sur" Andreu Coll. Tots dos van fer riques aportacions a un debat que ens va portar des de vessants històrics fins a projectes anticapitalistes de futur, davant d´una trentena d´assistents.

A la seva intervenció, l´Andreu Coll va contribuir a una reflexió col.lectiva, posant l´accent en la necessitat de reconstruir una memòria plural del moviment obrer. Reconeixent aportacions importants de la corrent llibertària a la lluita social, a més de remarcar els vasos comunicants que hi ha hagut i hi ha encara entre els marxistes i els llibertaris, l´Andreu va fer una defensa del marxisme-revolucionari caracteritzat per ser critic, càlid, humanista i emancipador. Recordà al públic que les primeres víctimes de les deformacions estalinistes van ser els comunistes internacionalistes. Deixà força clar que el marxisme revolucionari i l´anarquisme durant el segle passat van tenir molts punts de convergència: des de militants importants que van pertànyer a les dues ideologies (Maurin, Nin, Serge), a punts d´acció comú com la campanya comuna de trotskistes i llibertaris en suport a l’FLN (a la França de finals dels 50 i principis dels 60), passant per la participació al nous moviments socials (als anys 70-80), o fins i tot quan en els espais autònoms (anys 90) s´assumeixen conceptes d´una part i l´altra. Lluny de produir efectes eclèctics, això suposa un enriquiment de tots. L’Andreu va defensar la necessitat que els revolucionaris llegeixin autors de totes les corrents de l’esquerra.

També va defensar que el futur del marxisme revolucionari parteix d´aplicar el mètode del programa de transició (per tal de lligar les lluites concretes amb la perspectiva de ruptura amb el capitalisme), ser crític amb les experiències passades i les traïcions estalinistes, no confondre la necessitat d’organització amb la burocràcia, dominar totes les formes de lluita (de masses o minoritàries, l’agitació i la propaganda, les accions pacífiques i les violentes, etc...). Pel que fa a la qüestió programàtica, va afirmar que cal una societat autogestionària; però que en temes globals no es pot deixar de planificar, que està molt present en les realitats del segle XXI la necessitat de socialitzar treballs reproductius i de cura i que és cada cop més urgent treballar per una societat ecològicament sostenible.

Per la seva part, l´Octavio Alberola començà la seva visió històrica recordant quan inútil han estat els enfrontaments, entre llibertaris i marxistes, i feu una crítica a les dues parts d´haver caigut en sectarismes i lluites personalistes pel poder que no ens han deixat avançar, tot recordant que la veritat només és una qüestió que la donarà el fet històric. L’Octavio considera un fracàs les praxis marxistes a nivell mundial, però a la vegada tampoc creu que experiències més modestes de caire llibertari hagin assolit millors resultats. Fa una ferma aposta per trobar nexes d´unió en les grans tasques del moment, tenint molt clar que l’enemic comú és el capitalisme, per això veu la necessitat d´unitat de les forces anticapitalistes.

Segueix fent una ferma aposta sindical com a eina transformadora. Creu que un dels problemes és l´ambició que totes les corrents tenen de voler dirigir el canvi social. Defensa una societat autogestionària, profundament democràtica i assembleària, allunyada de directrius estatals, ja que considera que aquestes acaben sent una forma més d´explotació. L´Octavio posà també en el centre de la lluita el tema ecològic, tot considerant-lo cabdal alhora de fer una societat igualitària, juntament amb el canvi individual per tal d’assolir una transformació de la societat.

Desprès de tres xerrades organitzades per Revolta Global al Vallès Oriental a l´espai Anònims de Granollers (volem agrair la seva generositat alhora de cedir aquest espai desinteressadament per debatre), en aquesta varem participar com a convidats i es va cloure amb un animat debat entre els assistents.