El poeta, filòsof i militant ecologista Jorge Riechmann a la Universitat d’Estiu Anticapitalista

Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

La Universitat d’Estiu de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista congregarà un bon nombre de militants socials i polítics i destacats intel•lectuals de l’esquerra estatal i internacional. Entre d’altres, hi serà Jorge Riechmann, que s’ha distingit pels seus escrits sobre la crisi ecològica, així com per les seves poesies "de resistència". Riechmann intervindrà al fòrum d’obertura de la Universitat dimecres 25 d’Agost, que versarà sobre la figura de Walter Benjamin. A més, impartirà un taller l’endemà sobre "Economia Ecològica" i tancarà la jornada amb un recital poètic. Un motiu més per no perdre’s aquesta escola estival de l’anticapitalisme.

Biografia

Jorge Riechmann Fernández (Madrid, 24 de març de 1962), poeta, traductor, sociòleg, ecologista espanyol. Autor relacionat amb el grup de poetes de la poesia de la consciència.

D’avi patern alemany que va arribar a l’Estat espanyol el 1919 i es va casar amb una andalusa de Ronda, va ser un lector precoç i un dels escolars induïts a escriure gràcies als premis de redacció escolar de Coca-Cola i l’INLE, Institut del Llibre Espanyol. El seu amic el poeta i sacerdot José Mascaraque Díaz-Mingo el va inclinar definitivament a la poesia i va publicar la seva primera obra el 1977, al número 1 de la revista Cudernos Literarios Síntesis.

Desperta a la vida política la primera meitat dels anys vuitanta, amb la campanya contra la permanència d’Espanya a l’OTAN: des de llavors romandrà lligat als moviments ecopacifistes del seu país. El 1985 va publicar la seva primera traducció, també per mediació de Mascaraque, una antologia bilingüe de René Char, Solitario y múltiple (Pliegos de Estraza, Madrid, 1985), la poesia de Char el marcarà profundament. En aquells anys va conèixer Luis Antonio de Villena, que va llegir la seva obra inèdita i el va incloure en la seva antologia Postnovísimos de 1986, i Jesús Munárriz, editor d’Hiperión. A la mateixa època va traduir a Heiner Müller.

Es va llicenciar en Matemàtiques per la Universitat Complutense el 1986. També va estudiar Filosofia a l’UNED (1984-1986) i literatura alemanya a la Universitat Wilhelm von Humboldt de Berlín Oriental (1986-1989). És doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre el partit verd alemany. Des de 1990 ensenya en el departament de Sociologia i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona; des de 1995 és professor titular de filosofia moral a la mateixa.

Des de 1996 forma part del Departament Confederal de Medi Ambient de CC.OO., on és responsable de biotecnologies i agroalimentació. Membre de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica. Des de gener de 2001 és investigador en qüestions mediambientals d’ISTAS (Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut) de CC.OO. És membre del Consell de Greenpeace España i afiliat a Ecologistes en Acció i redactor de la revista de ciències socials i reflexió política Mientras Tanto.

Ha obtingut els premis de poesia següents: Hiperión (1987) per Cántico de la erosión (exaequo amb Miguel Casado) , "Feria del Libro de Madrid- Parquec del Buen Retiro" (1993), nacional "Villafranca del Bierzo" (1996), Premi Jaén (1997), Internacional Gabriel Celaya (2000) i Stendhal de traducció (2000).

Dirigeix, juntament amb José María Parreño, la col•lecció de poesia Hoja por ojo en l’editorial valenciana Germanía. Tradueix literatura francesa i alemanya.

L’obra poètica de Jorge Riechmann s’enclava dins la poesia social i en les grans línies d’expressió de la poesia espanyola contemporània més recent i sarcàstica, i la seva estètica, compromesa, rep algun influx de l’expressionisme. Quant a la seva estètica, Riechmann exigeix per a la poesia una funció correctora i "de resistència" davant l’espectacle immoral del nostre temps, una poesia que afermi i no es deixi guanyar pel pessimisme.

Obres [1]

- Poesia

• (1987) Cántico de la erosión, Hiperión. ISBN 978-84-7517-210-1.

• (1989) Cuaderno de Berlín, Hiperión. ISBN 978-84-7517-277-4.

• (1993) Material móvil, precedido de 27 maneras de responder a un golpe, Libertarias Ediciones.

• (1994) El corte bajo la piel, Bitácora. ISBN 978-84-465-0041-4.

• (1993) Baila con un extranjero, Hiperión. ISBN 978-84-7517-400-6.

• Donde es posible la vida (Cuadernos Hispanoamericanos 536, febrero de 1995).

• (1995) Amarte sin regreso (poesía amorosa 1981-1994), Hiperión. ISBN 978-84-7517-455-6.

• La lengua de la muerte (col. Calle del Agua, Villafranca del Bierzo 1997).

• El día que dejé de leer EL PAÍS (Hiperión, Madrid 1997).

• Muro con inscripciones (DVD, Barcelona 2000).

• Trabajo temporal (lf ediciones, Béjar -Salamanca- 2000).

• La estación vacía (Germanía, Alzira -Valencia-2000).

• Desandar lo andado (Hiperión, Madrid 2001).

• Poema de uno que pasa (Fundación Jorge Guillén, Valladolid 2003)

• Un zumbido cercano (Calambur, Madrid, 2003)

• Ahí (arte breve), seguido por De ahí que (Lumen, Barcelona, 2004).

• Anciano ya y nonato todavía (Ediciones El Baile del Sol,2004). • Ahí te quiero ver (Icaria, 2005).

• Poesía desabrigada (Ediciones Idea, 2006).

• Conversaciones entre alquimistas (Tusquets, 2007).

• Cómo se arriman las salamanquesas (Centro Cultural Generación del 27, Málaga, 2007)

• Las artes de lo imposible (Editorial Azotes Caligráficos. Edició manuscrita amb una sèrie de fotografies del propi autor titulada “Las ruinas vivas”. En premsa.)

• Wrengo Wrongo (DVD, Barcelona 2008)

- Assaig

• Exploración del archipiélago. Un acercamiento a René Char (Hiperión, Madrid 1986).

• Poesía practicable (Hiperión, Madrid 1990)

• Canciones allende lo humano (Hiperión 1998)

• Una morada en el aire (2003).

• Resistencia de materiales. Ensayos sobre el mundo y la poesía y el mundo (Montesinos).

• ¿Problemas con los frenos de emergencia? Movimientos ecologistas y partidos verdes en Alemania, Holanda y Francia (Editorial Revolución, Madrid 1991).

• Los Verdes alemanes: historia y análisis de un experimento ecopacifista a finales del siglo XX (Comares, Granada 1994).

• Cultivos y alimentos transgénicos: una guía crítica (Los Libros de la Catarata, Madrid 2000).

• Un mundo vulnerable. Ensayos sobre ecología, ética y tecnociencia (Los Libros de la Catarata, Madrid 2000).

• Argumentos recombinantes. Sobre cultivos y alimentos transgénicos (Los Libros de la Catarata, Madrid 1999).

• Todo tiene un límite. Ecología y transformación social (Debate, Madrid 2001).

• Qué son los alimentos transgénicos (Integral/ RBA, Barcelona 2002).

• Entre la cantera y el jardín (La Oveja Roja, Madrid 2010).

• (En colaboració amb Francisco Fernández Buey) Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales (Paidós, Barcelona 1994).

• (En colaboració amb José Manuel Naredo, Antonio Estevan i altres) De la economía a la ecología (Trotta, Madrid 1995).

• (En colaboració amb Jesús Mosterín) Animales y ciudadanos. Indagación sobre el lugar de los animales en la moral y el derecho de las sociedades industrializadas (Talasa, Madrid 1995). • (En colaboració amb Francisco Fernández Buey) Ni tribunos. Ideas y materiales para un programa ecosocialista (Siglo XXI, Madrid 1996).

• (En colaboració amb Albert Recio) Quien parte y reparte... El debate sobre la reducción del tiempo de trabajo (Icaria, Barcelona 1997).

• (En colaboració amb Alicia Durán i altres): Genes en el laboratorio y en la fábrica (Trotta, Madrid 1998).

• (En colaboració amb José Manuel Naredo, Joaquim Sempere i altres) Necesitar, desear, vivir. Sobre necesidades, desarrollo humano, crecimiento económico y sustentabilidad (Los Libros de la Catarata, Madrid 1998).

• (En colaboració amb Francisco Fernández Buey i altres) Trabajar sin destruir. Trabajadores, sindicatos y ecología (Eds. HOAC, Madrid 1998).

• (En colaboració amb Joaquim Sempere). Sociología y medio ambiente (Síntesis, Madrid 2000).

• (En colaboració amb Joel Tiuckner i altres) El principio de precaución (Icaria, Barcelona 2002).