L’ecosocialisme a debat a la Universitat d’Estiu Anticapitalista: Joaquim Sempere no faltarà a aquesta cita

L’anàlisi del canvi climàtic i l’emergència de l’ecosocialisme d’esquerres ( no confondre amb les versions institucionals de "màrqueting verd") serà un punt destacat dels treballs de la 1a Universitat d’Estiu Anticapitalista. El dijous 26 d’agost tindrà lloc el Fòrum Canvi Climàtic i Ecosocialisme on participarà el filòsof i sociòleg Joaquim Sempere, juntament amb Esther Vivas i Ladislao Martínez. Serà una oportunitat única per aprofundir en aquest assumpte, clau per a l’esquerra que vol construir un nou model de relacions productives que no atemptin contra el medi ambient.

Ressenya biogràfica de Joaquim Sempere: Joaquim Sempere (Barcelona, 1941) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Sociologia per la Universitat de París-X. Ha estat director de la revista Nous Horitzons i és membre del consell editorial de la revista Mientras tanto. Actualment és professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona especialitzat en temes de medi ambient, i treballa en investigacions sobre les necessitats humanes i sobre el paper de la ciència i els experts en els conflictes socioecològics.

Ressenya del llibre ‘Millor amb menys’ de Joaquim Sempere M’agradaria començar aquest article amb una pregunta: Necessites realment tot el que tens? Aquesta pregunta té moltes preguntes trampa tancades en el seu interior: què és necessari?, què és el que tinc?, es necessiten només béns físics? o, tots necessitem el mateix?.

L’avenç de la ciència i la tecnologia en els últims 200 anys, ha fet que la humanitat hagi pogut assolir nivells de producció i benestar històricament espectaculars en un termini de temps molt curt. El descobriment i aprofitament de les energies fòssils, el mitjans de transport i els mitjans de comunicació han revolucionat constantment la humanitat elevant-la a cotes històriques.

Aquesta revolució ha apropat la majoria de persones d’occident a la capacitat de poder consumir amb certa solvència una quantitat incommensurable de béns i serveis reservats fa uns anys a elits socials, i ha fet girar 180 graus el mapa de les necessitats de les persones.

Existeixen unes necessitats mínimes comunes als éssers humans: necessitem menjar, dormir, aigua corrent, oxigen, mantenir el cos a una temperatura confortable i mantenir el cos allunyat d’agressions externes. Però simplement complint amb aquestes necessitats bàsiques per a la vida, gairebé tots ens sentiríem plens de necessitats.

A ‘Millor amb menys’ [1], Joaquim Sempere [2] (professor de sociologia de l’UB) explora el camp de les necessitats des de múltiples punts de vista: com a dependència, com a potencial, la necessitat del superflu i les instrumentals.

És totalment raonable que a mesura que noves innovacions i desenvolupaments tecnològics permetin elevar la qualitat de vida, s’incrementin les comoditats i el benestar dels ciutadans. El problema ve donat quan hi ha malbaratament i desigualtat. El medi en el que vivim és de recursos limitats i al nivell actual de consum, la degradació del planeta és elevada.

El problema és creure que la humanitat ha domesticat l’energia per poder posar la calefacció a 26 graus a l’hivern i a l’estiu l’aire condicionat a 21. Hem confós progrés amb malbaratament i és hora que ens imposem limitacions a nosaltres mateixos. Com diu el proverbi, no és més ric el que més té sinó el que menys necessita.