Renaixença del moviment obrer

Zbigniew Kowalewski, des de Varsòvia

En el decurs d’aquests últims mesos, hem vist aparèixer a Polònia una nova radicalitat obrera. El Comitè de suport i de defensa dels treballadors i treballadores víctimes de la repressió (KPiorp) constitueix la columna vertebral d’aquest moviment.

A Kielce, una ciutat polonesa de 210.000 habitants, l’11 de maig, una manifestació de 400 persones irrompia al centre de la vila. Els manifestants arribaven de diferents localitats del país. El seguici més visible era el dels miners vinguts de l’Alta Silèsia, arborant les banderes del WZZ Sierpien 80 (“Sindicat lliure Agost de 1980”). Enmig de la plaça, sota una pancarta que deia “El capitalisme és vostre, Prema és nostra”, s’hi van anar aplegant grups de treballadors de la fàbrica de pneumàtics industrials Prema.

Es tractava de defensar aquesta fàbrica contra la privatització imminent. Els treballadors de Prema s’hi havien pronunciat en contra, fins i tot el sindicat afiliat a l’OPZZ, vinculat a la socialdemocràcia. La base del sindicat Solidarnosc també s’oposava a la privatització. Un comitè de defensa de Prema s’havia constituït a la ciutat.

Davant la prefectura, el prefecte, molt neguitós, s’ha adreçat als manifestants: “Us ben asseguro que faré tot el possible perquè Prema romangui en mans poloneses”. “De l’estat, de l’estat! Prema ha de romandre propietat de l’estat!”, responien els manifestants, plens de rauxa.

Quan marxaven de Kielce, aquests manifestants van poder sentir a la ràdio que el govern havia decidit anular el procediment de privatització en curs... Per descomptat, la victòria no és definitiva: pot passar que, d’aquí un any o dos, el govern endegui un nou procediment. Però, si més no durant un cert temps, Prema i els seus llocs de treball s’hauran salvat.

La manifestació de Kielce havia estat convocada pel Comitè de suport i de defensa dels treballadors víctimes de la repressió (KPiorp). Constituït el passat mes de gener sobre la base de “burós d’intervenció” actius en setze ciutats, aquest Comitè s’ha fixat com primera tasca el combat per la reintegració de tres dirigents sindicals d’empresa, acomiadats per haver defensat amb fermesa els interessos dels treballadors. Pertanyen a tres centrals sindicals diferents.

Krzysztof Labadz, dirigent de Sierpen 80 a la mina silesiana Budryk, fou despatxat després d’haver animat una vaga absolutament legal. Dariusz Skrzypczak, líder de Solidarnosc a la fàbrica Goplana de Poznan, va ser acomiadat per haver fet arribar als mitjans de comunicació una informació sobre les reduccions salarials que estava planificant la patronal. Slawomir Kaczmarek, dirigent d’Iniciativa Obrera, una petita organització anarcosindicalista, a la fàbrica Uniontex de Lodz, havia perdut la seva feina després d’haver protestat contra la privatització fraudulenta d’aquesta societat obrera.

Com a conseqüència de la campanya desenvolupada pel KPiorp, Labadz ha estat readmès ràpidament, i el director de la mina... revocat pel govern. Dos dies després d’una manifestació d’un miler de persones, organitzada també pel KPiorp a Poznan, la magistratura del treball ha ordenat, en primera instància, la reintegració de Skrzypczak a la seva feina.

El KPiorp, molt actiu sobre diferents terrenys de la lluita de classes, s’ha format essencialment sobre la base de la convergència de dos components. El primer, decisiu, ha estat el sindicat minoritari, però molt combatiu, Sierpen 80, que té el seu bastió a les mines de l’Alta Silèsia. Aquest sindicat, dirigit per Boguslaw Zietek, està promovent la formació d’un partit obrer i d’esquerres, el Partit polonès del treball (PPP). La segona força del Comitè la constitueix tot un conjunt de petits grups polítics sorgits de l’esquerra radical – trotskistes, anarquistes, llibertaris i socialistes.

El 7 de juny, en un centenar de ciutats, el KPiorp ha llençat una campanya d’informació en direcció dels treballadors temporers polonesos que es desplacen a l’Europa occidental, sobre els drets de què disposen en els diferents països que han d’acollir-los. El 24 de juny, organitzarà la seva primera manifestació nacional a Varsòvia “per una escola laica, per la gratuïtat de l’ensenyament i l’estat social”. Inspirant-se en l’exemple francès, el Comitè pretén construir una aliança dels treballadors i treballadores amb els estudiants i la joventut escolaritzada. Són els primers signes, esperats des de fa molt de temps, d’una renaixença del moviment obrer polonès.

8/06/2006