Epidemiologia, economia i racisme

Per Thadeus Pato [1]

Si un mesurés el grau de perill de les malalties en funció del nombre d’articles de premsa que versen sobre l’assumpte, arribaria a la conclusió que l’anomenada "grip porcina" constitueix avui dia la major amenaça mundial a la salut pública. Tanmateix, això és sens dubte una niciesa.

Des de sempre, les epidèmies i pandèmies de grip es produeixen periòdicament. La grip és una malaltia vírica que té un alt grau de transmissibilitat i que, per tant, tendeix a desembocar en epidèmies i pandèmies. Per regla general deixa una immunitat més o menys potent, però els virus de la grip tenen l’inconvenient que són capaços de canviar molt fàcilment, és a dir, poden alterar el seu material genètic de manera que, per exemple, la immunització davant els virus gripals de l’any anterior sigui inefectiva davant dels virus de l’any en curs i, per tant, tampoc no funcionin les vacunes, perquè aquestes només poden desenvolupar-se a partir dels tipus de virus ja existents. Aquest elevat potencial per canviar el té en particular la grip del tipus A (existeixen els tipus A, B i C).

Fins i tot en el cas que s’hagi produït una forta mutació del virus, pot produir-se una pandèmia, una propagació de la malaltia a escala mundial. Això va ser el que va ocórrer el 1889, el 1918 (l’anomenada "grip espanyola"), el 1957 (l’anomenada "grip asiàtica"), el 1968 (l’anomenada "grip d’Hong Kong") i el 1977 (l’anomenada "grip russa"). Malgrat tot, la grip no és una malaltia particularment agressiva. La gent proveïda d’un sistema immunològic en bon estat sol recuperar-se sense problemes majors. Si analitzem la histèria induïda actual, ens hem de preguntar per què es fa tant bombo d’una cosa que no és sinó una altra variant del virus de la grip (tipus A), anomenada enganyosament "grip porcina".

De on prové la "grip porcina"?

El nou tipus de virus consisteix en parts de genomes que tenen quatre orígens diferents. Aquest tipus de combinació era fins avui desconeguda. Les parts procedeixen, respectivament, d’un virus nord-americà de la grip porcina, d’un virus de la grip aviària també nord-americana, d’un virus de la grip humana i d’un virus de la grip porcina present en cert tipus de porc euroasiàtic (aquest últim no ha estat detectat fins a la data als Estats Units).

Al contrari del que suggereix el terme "grip porcina", el genoma del nou virus procedeix de varietats en primer lloc entre humans i, fins ara, es transmetia només entre éssers humans. Els epidemiòlegs estan alarmats perquè la varietat, que causa la grip aviària, és la més agressiva coneguda fins ara, amb índexs de mortalitat superiors al 50% entre els humans. Fins a l’actualitat no s’havia produït transmissió de la grip aviària entre humans, però, pel que sembla, això és una cosa que ha canviat amb el nou virus. Pel que sabem fins el moment, els símptomes i la mortalitat de la nova variant no són gaire diferents dels registrats durant les epidèmies anuals de grip "comuna".

Una de les suposicions més serioses sobre l’origen del nou tipus de virus, assenyalada pel Partit Revolucionari dels Treballadors (secció mexicana de la IV Internacional), es refereix a la cria massiva i intensiva de porcs a Mèxic. Els porcs són en general un dipòsit per a totes les formes de virus atribuïdes al nou tipus, així que és plenament factible que l’intercanvi genètic hauria pogut tenir lloc en les vies respiratòries dels porcs. Aquesta tesi està avalada pel fet que, a la zona on es va produir el primer cas a Mèxic, hi ha situada una de les granges porcines més grans del món, propietat d’una multinacional nord-americana. I una mica menys conegut: a la mateixa regió també hi ha grans granges aviàries.

La cria massiva i intensiva d’animals constitueix un problema general referent a la propagació d’aquest tipus de gèrmens. Si bé és probable que exerceixi un paper important en l’origen, no hi ha dubte que ho fa en la propagació dels nous tipus d’agents patògens.

És un fet que a la regió en qüestió (l’estat de Veracruz), a finals de 2008, segons les dades de les autoritats sanitàries, el 60% de la població era afectada d’una infecció atípica de les vies respiratòries superiors.

Alarma... per què?

Si analitzem les xifres actuals sobre els casos de grip i en especial el nombre de morts, arribem a la conclusió que fins ara la histèria desencadenada no és justificada. Només als Estats Units, cada any hi moren 36.000 persones a causa de la grip "comuna". Així doncs, per què l’alerta de l’OMS?

L’actual soroll mediàtica entorn de la grip no té una sola explicació, sinó més d’una. Les més importants són les següents:

* En el "pitjor dels casos", el nou virus podria combinar l’alta contagiositat de la grip "comuna" amb l’agressivitat de la grip aviària i, per tant, conduir a uns índexs de mortalitat molt més elevats que els tipus anteriors.

* Per a la indústria de les vacunes, que en semblants casos coopera directament amb les autoritats sanitàries públiques, una pandèmia representa una gran oportunitat; amb la sola amenaça n’hi ha prou per augmentar de manera increïble la venda de vacunes (que en l’actualitat és desenvolupada a una velocitat de vertigen). La indústria farmacèutica té un gran interès a fomentar la histèria. * Per als productors de fàrmacs antivirals com ara Oseltamivir una pandèmia és una gran oportunitat. De fet aquests fàrmacs haurien de ser aplicats amb molta precaució: d’una banda el perill de desenvolupar resistències és molt alt. Científics als EUA van concloure, a partir de la data d’irrupció de la grip el 2008/2009, que al voltant del 98% de les mostres del virus aïllats per ells s’havien mostrat resistents al Oseltamivir. Les dades de l’OMS de març de 2009 també van confirmar l’alta resistència als fàrmacs antigrip dels anys 2008/2009. D’altra banda aquests anomenats "virustatika" no són en absolut fàrmacs innocus. Oseltamivir, per exemple, possiblement causa danys en la consciència i símptomes paranoics en els nens. Després del mostreig de més de 100 casos amb actitud anòmala, entre ells tres amb resultat mortal, experts en salut als EUA van recomanar que se supervisés de manera permanent els pacients que prenien Tamiflu.

* Una pandèmia seria una amenaça directa per als negocis de la indústria càrnia internacional. Una cosa semblant al sacrifici massiu dut a terme fa alguns anys a Hong Kong a causa de la grip aviar seria un desastre econòmic per a ells. I donaria lloc a un altre debat públic sobre aquest tipus de manteniment d’animals, una cosa que intentarien bloquejar a qualsevol preu.

* Una pandèmia de grip no es limita al Sud. Té conseqüències directes als països del nord i no solament sobre la salut, sinó també sobre l’economia a causa de la reducció temporal, però massiva, de la força de treball.

* A més, en l’actual situació política i econòmica, aquest és un tema que va molt bé a la classe política. Permet als polítics de presentar-se com a gestors capaços per actuar, desviant l’atenció de la crisi.

* Però hem de recordar, que cada any milions de persones moren de manera innecessària: no solament de gana, sinó a causa de malalties fàcils de tractar - però no a les metròpolis imperialistes, sinó a la perifèria. Podria ser raonable des del punt de vista epidemiològic, que a causa de l’amenaça d’una pandèmia de grip arran d’un grapat de casos, s’hagin gastat ja milions d’euros i que s’hagin posat en marxa programes a nivell mundial, però mostra alhora el racisme d’aquest tipus de política sanitària.

* Per a les 1,6-3 milions de persones que moren cada any de tuberculosi, els 1,5-2,7 milions que moren de malària, això és, de malalties que són fàcilment tractables i guaribles, (per no parlar dels 8,8 milions que moren de gana) no hi ha grans programes d’emergència, no hi ha desplegament dels mass-media internacionals, no hi ha estoc profilàctic de medicines, no hi ha vacunacions gratis, no hi ha quantitats comparables de diners per a la investigació.

Però d’aquestes persones no se’n poden treure beneficis...