dimarts 17 d'agost de 2010
Totes les versions d'aquest article:
Per Artur Galve [1]
El model cubà d’agricultura sostenible i respectuós amb el medi ambient ha estat una inspiració per a nombrosos projectes urbans al voltant del món.
Desprès de la davallada dels països de l’Est al 1991, els subministraments de combustible barat per a Cuba es van assecar, enfonsant el país en una recessió severa coneguda com "el Període Especial".
L’agricultura a Cuba, fins a aquell moment, havia confiat enterament en els combustibles per manejar tractors i una altra maquinària pesada, així que hi va haver una reorganització fonamental a la producció de menjar que va portar a una explosió de l’agricultura urbana orgànica. Avui en dia, l’Havana, capital cubana amb una població superior als 2 milions d’habitants, compta amb gairebé 200 granges urbanes que produeixen enciams, tomàquets, pebrots, papes, espinacs, herbes i altres cultius que són venuts econòmicament en mercats locals.
L’agricultura urbana, iniciada a Cuba com a alternativa alimentària, pels seus resultats s’ha quedat per sempre com part del paisatge de l’Illa. Patis abans desaprofitats, petites parcel·les, terrats i fins i tot balcons reverdegen amb hortalisses i fins i tot plantes medicinals. Estès a tot el país, el moviment de l’Agricultura Urbana suma milers de persones, que en organopónics, horts intensius, balcons o patis, cullen llegums i condiments de tot tipus sota un sistema ecològic.
Amb unes 30 mil hectàrees, que produeixen més de tres milions de tones de verdura fresca a l’any per a 11 milions d’habitants; ha incrementat les zones verdes de les ciutats, el que contribueix a descontaminar l’ambient i que proporciona focus d’integració social.
L’agricultura urbana és una solució efectiva per incrementar la disponibilitat de productes agrícoles a la població, i inclou no sol espècies vegetals, sinó també bestiar avícola, porcí, aqüicultura i biofertilizants a partir de l’humus de cuc.
Un èxit del moviment ha estat la creació de finques integrals (de llavors) que avui en totalitza unes 176 a tot el país, en la que generen i incrementen noves varietats adaptades a les condicions de Cuba, i on es practica un verdader intercanvi d’experiència entre el camperol i el productor.
Els cultius poden arribar frescos a les llars, precisament perquè un dels avantatges de l’agricultura urbana és la proximitat als consumidors L’experiència cubana en Agricultura Urbana s’estén avui a diversos països, com a via d’ampliar el balanç alimentari sobre la base d’una agricultura amb recursos propis.
Catalogada com un verdader aportament per a l’economia agrària, l’Agricultura Urbana no sol representa una reordenació productiva, sinó ha propiciat a Cuba més de 300 mil noves ocupacions. La seva aplicació ha exigit també la capacitació, l’intercanvi d’experiències i l’ús de tecnologies sense fertilitzants químics ni plaguicides, essencial per aconseguir el millor aprofitament dels terres elevar la productivitat i l’estabilitat agrícola.
Aquest és un exemple d´ecocomunisme a on la producció és fa a mesura humana i respectuosa amb la terra, no caient en paranys mercantils de l’anomenat capitalisme verd. I és que l’ecologia sostenible només serà de color ROIG !!!!
[1] Article publicat al bloc d’Artur Galve Sin Perdón.