Punxant Studio One a Banyoles

Per Àngel Pagès [1] [2]

En ocasió de la primera Universitat d’Estiu de l’Esquerra Anticapitalista celebrada a Banyoles, vam punxar una sessió nocturna de sonoritats jamaicanes ideal per culminar una bona jornada de debats i intercanvis sociopolítics.

Inspirats en el sistema sonor jamaicà, la sessio va repassar uns quans senzills i especials dels arxius de Studio One. El material Studio One, habilment recopilat per la Souljazzrecords de Londres, ens arriba molt ben seleccionat i empaquetat en les sèries Roots, Rockers, Soul, Scorchers o Kings i facilita una bona tria amb figures emblemàtiques del submón yardie. La resta, fàcil: poca llum, volum potent i deixar que soni. El format dels Sounds Systems jamaicans és una de les millors aportacions a l’escena de la música popular de tots els temps. Una experiència nascuda en els darrers temps de la colonització britànica.

Des de baix, dels dels barris i des de les places, la joventut jamaicana va viure una potent socialització dels seus sons més genuïns: el Mento, el Ska, el RockSteady, el Reggae i les diverses bifurcacions de cada estil. L’any vinent hi tornarem.

Més enllà del mite Bob Marley, perdura el record d’una resistència musical a peu de carrer que va convertir aquella illa en un microcosmos farcit d’estils i formes musicals emanades des del cor dels explotats. Un capítol memorable de la música popular universal. Ho reivindiquem sovint des de Ràdio Premià, els dimarts al vespre. Des del Maresme.