La vaga als barris de Barcelona

Per Jorge Sánchez Jiménez

Des de l’any 2002 no es produïa una mobilització en forma de vaga general a l’estat espanyol. Sota una crisi sense precedents del model econòmic global, aquesta crisi del sistema ha afectat de manera molt dura als barris de la ciutat de Barcelona, i molt específicament a Ciutat Vella, on s’ha apostat per un model productiu basat en el sector immobiliari i els serveis, sobretot relacionats amb l’activitat turística.

Les grans centrals sindicals, que diuen defensar a les classes treballadores i populars, han estat anys vivint d’esquenes a la realitat. Així el teixit industrial al nostres barris ha desaparegut, el comerç de proximitat ofegat, i la precarietat de les condicions de vida del veïnat a Ciutat Vella ha augmentat de manera alarmant.

Les polítiques punitives del districte envers els sectors més febles dels barris, com ara els col•lectius migrants, les treballadores sexuals, els sense sostre, acompanyades pel gran endeutament de la població a causa de la caiguda de la bombolla immobiliària s’han vist contraposades per una gran aliança dels poders públics amb el sector turístic i immobiliari, simbolitzada, aquesta aliança, amb el paradigmàtic cas del Palau de la Música.

Abans de l’estiu es va constituir l’assemblea de Barcelona per donar resposta a la crisi des dels barris. Una vaga que vol traspassar els centres de treball clàssics per involucrar al veïnat mitjançant l’autoorganització, ja sigui a nivell individual, i/o amb les diferents organitzacions, col•lectius i associacions dels barris.

A banda de la reforma laboral, la reforma de les pensions i les retallades socials generalitzades, els veïns i veïnes ens hi juguem molt. La construcció del territori, la recerca de nous models productius, la participació activa en les polítiques d’habitatge, i la gestió de l’espai públic també han d’entrar en l’agenda de les mobilitzacions en aquesta vaga general; que d’una vegada per totes se’ns escolti, se’ns consideri subjectes polítics actius i puguem expressar fermament que no estem disposats/es a resignar-nos i patir la ressaca produïda a costa dels grans beneficis que l’urbanisme i el turisme han afavorit als grans “lobies” empresarials amb la connivència de la administració públiques. La crisi l’ha pagar qui l’ha creat i qui n’ha fet un fantàstic negoci a costa nostra.

Venen temps difícils i només des d’espais de recolzament mutu, de solidaritat i d’autoorganització des de la base, farem front de manera més efectiva a una crisi econòmica general, però també a una crisi de model de ciutat que no compta amb nosaltres. Pel poder en general no els som útils, i no han tingut cap problema per arraconar-nos i fer de Ciutat Vella una mena d’esplai turístic on a nosaltres, als veïns i veïnes, ens han donat l’últim número de la fila. Per això es tant important fer-nos un espai el dia 29 als carrers dels barris del Ciutat Vella, aturar tota activitat i fer visible que la pau social no s’aconsegueix ni amb polítiques repressives contra els més febles ni sense la nostra participació activa en tot allò que ens afecta.

La Barceloneta i el Casc Antic ja han començat la feina. Dos comitès que han començat a treballar per impulsar piquets que aturin els barris per un dia.

Es hora de dir la nostra, fem un pas endavant i aturem els barris de Ciutat Vella.
El día 29 ens veiem als carrers.

Properes assemblees:

Casc Antic:
Assemblea de barri
Dimecres 8 de setembre a les 19:30
Lloc: Equipament del Pou de la Figuera (Forat de la Vergonya)

Barceloneta:
Assemblea de barri
Dijous 9 de setembre a les 20h
Plaça de l’església