Blair per terra

Per Frédéric Leplat [Londres]

Els resultats del New Labour a les eleccions municipals del 4 de maig han estat tan dolents que una batalla pública ha començat tot seguit per fer que Blair dimiteixi, deixant pas el més aviat possible al seu ministre de finances, Gordon Brown. Aquestes eleccions representen una desfeta sense pal·liatius per a Tony Blair. El seu partit arriba en tercera posició amb un 26 % dels vots, mentre que els liberals demòcrates n’obtenen el 27 % i els conservadors arriben al capdavant amb el suport del 40 % dels sufragis. El New Labour perd 319 càrrecs de conseller municipal, que passen gairebé tots (317) a mans dels conservadors. A Londres, o els consells municipals de tots els districtes havien de renovar-se, el New Labour perd la majoria en nou dels municipis de la capital.

Així doncs, considerant que la mitjana de participació ha estat del 36 %, resulta que el New Labour només ha rebut el suport del 9 % de l’electorat, tot un rècord pel que fa a un partit al govern! Aquesta derrota anuncia la possibilitat d’un fracàs a les properes eleccions generals previstes per d’aquí quatre anys. Vet aquí perquè Brown i els seus aliats – que, per cert, no tenen cap diferència política amb Blair – s’han llençat a una lluita de fracció per renovar la direcció del partit.

L’electorat ha condemnat Blair, però també la guerra i l’ocupació d’Iraq, així com les “reformes” dels serveis públics que han conduït a les privatitzacions i als règims de gestió compartida entre el sector privat i el públic. Pel que fa a la sanitat, estan previstes més de 10.000 supressions de llocs de treball entre el personal sanitari per tal d’eixugar el dèficit dels hospitals... mentre els inversors privats assoleixen beneficis sense precedents gràcies als contractes obtinguts mitjançant aquesta gestió compartida. Blair ha transformat el Partit Laborista en New Labour, situant-lo al centre dreta de l’espectre polític i desenvolupant una política neoliberal de privatització i de guerra. També ha aconseguit atraure els dos altres partits parlamentaris al seu programa. El buit polític deixat pel vell Partit Laborista – amb el seu anhel de justícia social – es veu omplert, si més no en part, per “Respect”, la nova formació política creada fa poc més de dos anys sobre les qüestions decisives de la privatització, de la pauperització, de l’habitatge i de la guerra.

A Tower Hamlets, a l’est de Londres, “Respect” guanya dotze escons i esdevé el segon partit del consell, amb una mitjana del 22’8 % de sufragis obtinguts en el conjunt de la circumscripció i una punta de 46’4 % en el barri on ha estat més votat. (Per la seva nabda, una altra formació de l’esquerra antiliberal, el Socialist Party, conserva els seus dos consellers a l’ajuntament de Lewisham i n’obté un de nou a Coventry). En el decurs de les reunions on els candidats dels diferents partits debatien, el públic – tant si era originari del Bangladesh, amb una forta presència en aquesta zona de la capital, com si es tractava de la vella classe obrera anglesa – es mofava obertament dels candidats New Labour.

Així doncs, “Respect” obté tres consellers municipals a Newham, igualment a l’est de Londres. I a la ciutat de Birmingham, Salma Yacoob, resulta elegida amb el 55 % dels vots de la seva circumscripció. A Newham, el candidat a l’alcaldia arriba segon després d’haver recollit gairebé 16.000 vots. La mitjana dels vots obtinguts pels candidats de “Respect” a Birmingham se situa al voltant del 21’5 %, i a Preston s’enfila fins al 27 %. Per descomptat, la dreta neofeixista del British National Party (BNP) també s’esforça per ocupar el buit polític que deixa el Partit Laborista. El BNP guanya 33 consellers, dels quals dotze han estat elegits a Barking & Dagenham, sempre en la populosa zona est de la capital.

“Respect” segueix doncs desenvolupant-se a partir dels resultats de les eleccions legislatives de l’any passat, en què George Galloway va sortir elegit com a diputat, i confirma que aquest corrent assoleix una audiència de masses real a través de tots els components de la classe obrera de Gran Bretanya. Aquest avenç ha de consolidar-se mitjançant la creació d’organitzacions locals dinàmiques, capaces d’organitzar la mobilització social contra els atacs del govern Blair. Els nous càrrecs es veuran confrontats a nombrosos problemes polítics en els seus respectius consells municipals, i hauran de recolzar-se en una orientació política elaborada democràticament en el si de “Respect”. Aquesta mateixa necessitat hauria d’empènyer “Respect” a transformar-se en Partit Socialista, superant el seu actual estatut de coalició. El que hi ha en joc és molt important, car hi ha franges senceres de la classe obrera que poden apartar-se del Partit Laborista.