Cal fixar la data d’una nova vaga general!

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Cada dia que passa, les coses van pitjor. A finals de novembre, Zapatero es va reunir amb els 37 banquers i empresaris més influents del país. Arran d’aquesta trobada, el govern ha intensificat la seva agenda antisocial. El mateix consell de ministres que decretava la supressió de l’ajuda de 426 euros a 700.000 aturades i aturats, accelerava la reforma de les pensions i decidia la privatització d’AENA.

El govern ha provocat el conflicte amb els controladors. Sabia que aquest col·lectiu reaccionaria a l’empitjorament de les seves condicions de treball, i que seria fàcil criminalitzar-lo i aïllar-lo davant l’opinió pública. L’objectiu immediat és dislocar qualsevol resistència a una privatització que comportarà acomiadaments i major precarietat per a tot el personal aeroportuari. Però, més enllà, la militarització del tràfic aeri plana com una amenaça contra les nostres llibertats sindicals. No és d’estranyar que el PP hagi acabat donant suport a l’estat d’alarma. Els 37 capitostos ho van deixar prou clar: volen que el gabinet del PSOE miri d’esgotar la legislatura, fent tota la feina bruta possible abans d’ensorrar-se en el descrèdit i lliurar el poder a la dreta.

La situació és massa greu per seguir amb tèbies jornades de protesta. Si no establim una correlació de forces favorable, els nostres drets socials seran literalment escombrats. Els “mercats” no en tindran mai prou. Mireu Irlanda! (Per cert, aquest era el “model de creixement” que propugnava CiU fins no fa gaire). Quina serà la propera víctima? Els grans lobbys financers que especulen amb el deute dels Estats volen seguir enriquint-se a costa de les nostres vides. No els aturarà el servilisme del govern, sinó la força de la nostra mobilització.

Hem d’anar cap a una segona vaga general, més contundent i determinada encara que la del 29-S. El govern vol imposar la jubilació als 67 anys, un cop més per decret, el proper 28 de gener. Nosaltres també necessitem una data. CCOO i UGT han de fixar-la sense tardança. Aquesta vegada, la unitat i el compromís del conjunt el moviment sindical, associatiu i social és indefugible. Sense excepcions. Per damunt les diferents tradicions; més enllà de crítiques o greuges. En aquest camí, hem d’unir-nos a les poblacions treballadores de Grècia, de França, de Portugal, als estudiants anglesos i italians... Entre totes i tots hem de construir el moviment cap a una gran vaga general europea.

D’entrada, es tracta d’aturar retallades i reformes. Però hi ha alternatives a la crisi del capitalisme. N’hi hauria prou de fer pagar els més rics, crear una banca pública i establir un veritable control social sobre aquests 37 gegants de l’energia, les comunicacions, la distribució i la construcció civil, per endegar un canvi de model productiu. Val a dir, per avançar cap a una societat justa, igualitària entre homes i dones i respectuosa amb el medi ambient.

Tot això semblarà sempre llunyà i inabastable, si no comencem a parar els peus als poderosos. L’arrogància de la patronal, la gravetat de les mesures anunciades pel govern i el seu gir autoritari, fan que ja no tingui cap sentit parlar de “diàleg social”. És hora de lluitar. És hora de convocar i preparar activament una nova vaga general. Quin dia la fem?