Precarietat laboral i reformes educatives

José Téllez

El sistema públic d’ensenyament està sotmès a reformes i contrareformes que, lluny de millorar aquest servei bàsic, l’estan deteriorant, potenciant a la vegada l’escola privada concertada. La segmentació és cada cop més gran al sistema d’ensenyament en conjunt: mentre que a l’escola pública es van acumulant les bosses de marginalitat i els sectors amb poques expectatives acadèmiques i professionals, als centres concertats i privats només hi van sectors amb ganes de promocionar, classes mitjanes i la burgesia. Aquesta selecció social respon molt bé a les necessitats del nou mercat neoliberal: dintre del mercat laboral, dominat per la precarietat, es necessita un número cada cop més reduït de treballadors altament qualificats i, alhora, mà d’obra barata, poc qualificada, submisa, que estigui disposada a cobrir el gran nombre de llocs de treballs mal pagats i en condicions precàries.*

La reforma de l’educació del PP, la tombada Llei de Qualitat (LOCE), només buscava accelerar el procés en marxa: marcar itineraris era la segmentació dintre de la segmentació, millorar l’eficàcia de la selecció social.

LA NOVA REFORMA DEL PSOE

El procés d’elaboració de la nova Llei Orgànica d’Ensenyament (LOE), duta a terme pel govern del PSOE, ha distat molt de ser un procés democràtic i participatiu per als agents implicats (estudiants i professorat). L’única obsessió de Zapatero ha estat buscar el pacte amb la dreta i l’Església catòlica. Però l’Església i la dreta no estan disposades a arribar un pacte que apunti que el seu control sobre l’escola pública serà qüestionat, encara que sigui de manera distant o ínfima (com fa la nova LOE). Les mobilitzacions anunciades per la jerarquia catòlica i el PP fan preveure que només busquen mantenir o augmentar els seus privilegis sobre l’ensenyament.

Si analitzem el contingut de la nova LOE veiem que: 1) manté de forma explícita i detallada el concert econòmic (tot i que apunta algunes limitacions als centres privats concertats, no assegura un seguiment eficaç); 2) amplia l’ensenyament privat concertat a l’educació infantil, al batxillerat i a la FP; 3) el PIB destinat a Educació només augmentarà un 0,2% (lluny de la mitjana de la UE), xifra que no resoldrà el problema de manca de recursos humans i d’infraestructures; 4) la nova llei, com la LOCE, treu el poder al Consell Escolar d’escollir la direcció del centre, substituït per l’administració i 5) rebaixa, encara més, la participació de l’alumnat al Consell Escolar a favor del professorat.

Tota reforma que no impulsi nous models productius que s’allunyin de la precarietat laboral, que no acabi amb l’escola concertada i que no doti dels mitjans econòmics que necessita el sistema públic d’ensenyament, ha d’estar acompanyada d’una resposta clara al carrer. Cal articular un nou moviment estudiantil que faci participar a l’alumnat perquè pugui discutir quin model d’ensenyament vol i necessita. De res no serveix convocar vagues per fax si no es fa participar a les persones afectades. Necessitem un moviment estudiantil democràtic, participatiu, de base i que es pugui enllaçar amb les lluites actuals contra la reforma universitària i contra la precarietat laboral. Només així aconseguirem un ensenyament públic, participatiu, laic i de qualitat.

Publicat al número 19 de la revista Revolta Global

*CHOMIN CUNCHILLOS: “Reformas y contrarreformas en la educación”, publicat al nº 77 de novembre del 2004 a la revista Viento Sur (www.vientosur.info)