25 de novembre, dia internacional contra la violència feta a les dones

dones de Revolta Global

La violència que patim les dones és la manifestació més extrema de les relacions desiguals de poder entre dones i homes. La divisió sexual del treball és la base d’aquestes relacions de poder, que es manifesten en tots els àmbits de la vida: a la llar, al carrer, al lloc de treball, en la política,...

Les dones hem conquerit molts drets, d’una manera desigual en el món, fruit de les lluites del Moviment Feminista. Tot i la força de les lluites feministes, no hem aconseguit posar fi a la divisió sexual del treball ni a les desigualtats socials derivades d’aquest fet.

La fase actual de capitalisme globalitzat té un impacte nefast sobre la vida de les dones. Estem assistint a un augment de desigualtats (per exemple, la diferència salarial entre homes i dones és ara molt superior a la de fa 30 anys) i a un atac sistemàtic per part de tot tipus d’integrismes (religiosos i no religiosos) dels drets conquerits per les dones. La persistència de les desigualtats de gènere fa que les dones siguin les principals damnificades pels efectes devastadors de la globalització capitalista:

 La pobresa al món afecta principalment les dones. També a Catalunya, on les famílies monoparentals a càrrec d’una sola persona, acostumen a viure sota el llindar de la pobresa.

 Les dones suplim amb el nostre treball de cura la retirada de l’Estat i la privatització dels serveis socials.

 Les dones som les que patim més atur i precarietat en el lloc de treball. Amplis sectors de dones treballadores viuen en la invisibilitat, com les dones sense papers.

 Les dones som les víctimes oblidades dels conflictes armats i ocupacions militars. Les que paguem les conseqüències de tota la violència i frustració que provoca la globalització.

 Amb els nostres cossos s’hi mercantilitza i s’hi trafica.

A l’estat espanyol, i com a resposta a les necessitats que han manifestat les dones que pateixen agressions físiques i psíquiques i a les exigències plantejades des de fa temps per les organitzacions feministes, el Partit socialista va elaborar una Ley orgánica de medidas de protección integral contra la violencia de género. Aquesta llei suposava un avanç respecte a l’enfocament que mantenia el govern del PP, per a qui la violència contra les dones era una “disfunció”, residu de temps passats.

La llei aprovada defineix la violència com “una manifestació de la discriminació, de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones”, és a dir, entén la necessitat d’un tractament integral, plantejant accions en l’àmbit educatiu, sanitari, laboral, econòmic, judicial, a la publicitat i de sensibilització. La llei té també la virtut d’haver introduït el debat en el terreny públic, però presenta alguns problemes. Entre d’altres, cal que s’acompanyi de recursos econòmics i humans per a garantir les potencialitats que presenta. Les dones hem d’exigir el compliment de la llei i la dotació dels recursos suficients, així com el protagonisme de les víctimes en tot el procés.

LA REALITAT AMAGADA

El debat sobre la llei i, en general sobre el maltractament de les dones en l’àmbit familiar i domèstic, oculta altres formes de violència que les dones, d’aquí i d’arreu, pateixim tant en l’espai públic com en el privat. La violència contra les dones és estructural i es manifesta sota formes diverses: pobresa, exclusió, violacions, precarietat, ... Hem de tenir clar que una llei, per ben feta que estigui, no resol els problemes. Més que mai és necessària l’existència d’un Moviment Feminista fort, que recuperi l’alè emancipatori, que lluiti contra les desigualtats i que estableixi aliances amb altres moviments que treballin per a l’eliminació de qualsevol tipus de discriminació i desigualtat generadores de violència.

El 25 de novembre d’enguany tornem a reclamar la fi de qualsevol tipus de violència contra les dones. Ens sumem a les convocatòries unitàries que treballin per a reclamar els nostres drets. En aquesta ocasió, volem tenir un record especial per a les dones de l’Iraq, els drets de les quals són greument violats per l’estat de guerra i per la remuntada del fonamentalisme. Volem manifestar la nostra solidaritat amb la seva resistència en condicions d’extrema violència i violacions dels drets humans i demanar la llibertat per a totes les dones preses a Abu Graib.

Visca la lluita feminista!