10 d’Abril, consulta ciutadana per la independència

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Finalment, enmig d’un context polític i social que es degrada de dia en dia sota els efectes de la crisi i de les agendes antisocials dels governs, arriba a Barcelona, aquest proper diumenge, 10 d’abril, la consulta ciutadana per la independència. De fet, sota l’impuls del grup promotor – el conjunt d’entitats i d’activistes que s’apleguen a “Barcelona decideix” -, ja fa mesos que el procés està en marxa a través del vot anticipat.

Com a organització que defensa fermament el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista dóna suport a la convocatòria i crida la ciutadania barcelonina a atansar-se a les urnes i expressar el seu sentiment. L’organització de les consultes arreu del país ha representat un important esforç de mobilització democràtica de la societat civil. Una mobilització meritòria davant la qual resulta encara més vergonyosa l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona que, amb el PSC al capdavant, lluny de facilitar la legítima expressió de l’opinió ciutadana, ha posat traves, ha refusat mitjans i ha fet tot per menystenir i desconsiderar la consulta entre l’opinió pública. Cal, doncs, saludar l’actitud democràtica de les nombroses associacions veïnals, culturals i de tota mena que, més enllà dels seus posicionaments respectius pel que fa a la qüestió plantejada, han cedit locals i facilitat mitjans per a la instal·lació d’urnes, taules i ordinadors. Pel que fa al tarannà democràtic, la societat civil demostra, un cop més, anar per davant de les institucions i les elits polítiques.

Però, si el moviment de les consultes ha estat un magnífic exercici d’autoorganització i de democràcia participativa, si ha tingut el mèrit indiscutible de contribuir a la politització de la ciutadania, la idoneïtat de la pregunta formulada ens sembla molt discutible. Efectivament. Es tracta de respondre a la qüestió de si seríem favorables – o no – a que Catalunya esdevingués un “Estat independent, social i democràtic, en el marc de la Unió Europea”. La formulació pot semblar raonable, a l’abast de la mà i tranquil·litzadora. Però, ben mirat, amaga un bon nombre de paranys. Aquesta opaca construcció que anomenem Unió Europea, dominada pels grans lobbys financers i industrials, troba en els actuals Estats, desposseïts de bona part de la seva sobirania, la corretja de transmissió de les seves polítiques liberals. Poc disposada sembla la UE a afavorir el desmembrament d’aquest Estats, ni a respectar les aspiracions de nacions que Brussel·les segueix tractant com a meres “regions” i com anomalies romàntiques. A hores d’ara, si alguna reivindicació nacionalista troba certa condescendència a ulls de les elits dirigents, és en la mesura en què serveix de vector – com en el cas de Flandes - als sectors empresarials més determinats a dinamitar l’estat del benestar. Cada cop més, la idea d’un Estat democràtic i social esdevé contradictòria amb l’Europa de les multinacionals i les guerres. Una perspectiva d’emancipació nacional ha de situar-se també en una visió crítica amb l’actual model d’integracó europea i defensar una Europa social i dels pobles.

Però, més enllà d’aquesta incongruència, la pregunta ofereix una alternativa reduccionista. El dret d’autodeterminació, l’exercici de la sobirania del poble de Catalunya, obre la possibilitat d’optar per tot un ventall de formes de relació entre nacions: des de l’autonomia – a banda de l’extrema dreta més recalcitrant, poca gent reclama avui una integració indiferenciada dins d’Espanya – fins a la independència, passant pel federalisme o el confederalisme – amb diferents graus de cessió pactada de competències al govern federal. I des de l’adhesió a la UE fins a altres fórmules de cooperació amb els pobles del continent, de la Mediterrània i d’arreu.

La construcció d’un ampli moviment ciutadà per fer efectiu el dret de decidir és el vertader repte. Les consultes, com a iniciativa dinamitzadora de la societat civil, hi contribueixen molt més que la pròpia pregunta formulada, que només permet pronunciar-se... sobre una de les variants possibles de l’exercici de la pròpia sobirania. Una variant que ni aplega tot l’arc independentista, ni – encara menys! – mobilitza l’aspiració a l’autodeterminació, molt més difusa i tranversal en la societat catalana. Només la manifestació d’aquesta aspiració, amb tota la seva amplitud popular i amb la pluralitat d’opcions democràtiques que conté, pot fer bascular la situació en un moment donat.

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista entenem que, aquest diumenge, el “sí” representarà, és clar, l’adhesió a la perspectiva proposada. Però també recollirà el vot de sectors que, tot i ser-hi reticents, no volen deixar passar l’ocasió de manifestar-se d’alguna manera a favor de la independència. I fins i tot el vot de gent que, simplement, protesta contra els greuges del centralisme espanyol. En el camp del “no” i del vot en blanc es retrobaran federalistes i, sovint, gent que, sense ser hostil a la independència, es malfia de l’horitzó que proposa la pregunta o no es reconeix en una separació radical amb els altres pobles de la península. Un gran nombre de ciutadanes i ciutadans, més enllà del boicot de les administracions i de les dificultats inherents a Barcelona, no anirà a respondre-hi... tot i haver sortit l’estiu passat al carrer contra la humiliant sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. (Els sectors hostils als drets del poble català, no cal dir-ho, s’esforçaran per criminalitzar la consulta i no voldran legitimar-la participant-hi de cap manera). És una llàstima que les consultes, agafant aquesta escora, hagin perdut bona part de la seva potencialitat mobilitzadora.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista considera que, en aquestes condicions, les opcions de vot possibles, en la mesura que cadascuna recobrirà opinions creuades i a voltes contradictòries, són molt menys determinants que l’amplitud de la participació ciutadana en la mateixa consulta. És a aquesta participació que cridem amigues i amics, simpatitzants, activistes dels moviments socials, gent d’esquerres... per tal que, expressant-se cadascú segons el seu sentiment, fem sentir entre totes i tots la voluntat creixent del poble de prendre en mà el seu propi destí i avançar cap a una República catalana que pugui decidir lliurement els vincles que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i europeus.