Els organismes modificats genèticament (OMG)

Xavier Montanyès

Per més de 10.000 anys tots els pobles de la humanitat han arrelat als més diversos territoris i han creat cultures que produïren aliments suficients. Les bases han tingut sempre com a denominadors comuns el respecte a la fertilitat de la terra, l’adaptació als cicles dels ecosistemes i l’autonomia sobre els recursos de vida, especialment de les llavors.

La vida ha fluït per la terra, els rius han solcat els conreus i les pagesies de tot el món han anat millorant in situ les seves formes de conrear fins a dotar el conjunt dels pobles d’eines per a garantir la disponibilitat d’aliments.

Però aquesta riquesa cultural i alimentària comuna, fa menys de trenta anys que està amenaçada. Als anys 70 del segle passat, el procés de penetració del capitalisme va posar-se com a objectiu la dominació del sistema alimentari mundial. Res més rentable que controlar una necessitat diària.

Amb l’axioma d’incrementar la producció il·limitadament per a nodrir la població present i futura, s’impulsà un únic model productor, altament mecanitzat, deslligat dels ecosistemes, amb una orientació de mercat cada cop més allunyada dels nuclis productors i altament tecnificat.

Els efectes d’aquesta agressió a les agricultures són palesos avui a tot el món: expulsió de pageses i pagesos (alguns cops integrats en altres sectors productius, sovint condemnats a la marginació i la precarietat), destrucció de les cultures i teixits rurals, greus crisis ecològiques, pèrdua de mercats locals i, sobre tot, pèrdua de sobirania dels pobles sobre la seva alimentació.

Avui dia encara, més de la meitat de la població mundial resisteix els embats d’aquest paradigma i defensa les seves opcions de futur amb arrels en la solidaritat. Per a lluitar conten amb la defensa dels seus mercats locals, de les cultures productives i de l’autonomia sobre les llavors.

El nou repte per a la humanitat són els OMG. Amb els híbrids d’alt rendiment de la revolució verda no feien completament dependents l’alimentació de les corporacions. Una tecnologia que obligués any rera any a tenir necessitat dels seus serveis és el que donaria finalment el control de l’alimentació.

A diferència de la millora animal i vegetal que ha fet històricament la pagesia, aquestes noves tecnologies són exclusivament viables i reproduïbles en organismes d’investigació d’elit. Són protegides per un sistema de patents que fa impossible la seva conservació i reproducció i, sobre tot, són altament invasives (contaminació) amb els conreus tradicionals.

Aquesta apropiació ha fet que moviments internacionals com Vía Campesina plantin cara i s’organitzin defensant les agricultures familiars i les seves eines. Les mobilitzacions locals (sega de camps OMG, etc.) es coordinen també a nivell internacional. És en aquesta context internacional on Europa fa un paper clau com a referent.

La UE, per pressions de la seva ciutadania fa front a les noves tecnologies genètiques. Així, de facto, compta amb una moratòria d’aprovació de cultiu i comercialització de nous OMG alhora que intenta elaborar normatives de traçabilitat pels productes aprovats i legislacions que controlin l’alliberament als camps dels OMG.

La Comissió Europea ha delegat formular i fer efectives aquestes legislacions. Moltes regions de la UE s’han declarat lliures d’OMG. Tot i que aquesta fórmula legal no és contemplada, s’utilitza com a eina política de pressió. D’altres, han optat per unes normatives de coexistència draconianes que a la pràctica els fan inviables i, finalment, alguns estats de la mà del lobby agroindustrial han fet bandera dels OMG.

L’estat espanyol, fins ara un dels promotors d’aquesta nova tecnologia, ha fet enrera una normativa que facilitaria l’expansió dels OMG als nostres camps i als nostres plats. El govern català, però, encara avui manté una actitud pro-OMG que facilitaria la seva irreversible extensió al nostre territori i, inevitablement, a la resta de pobles veïns.

Tanmateix el camp català vol una Catalunya lliure d’OMG i la defensa de la pagesia familiar. Aquesta és una lluita viva de la qual depèn la nostra Sobirania Alimentària i la de tots els pobles. És només resistint contra els OMG que defensarem el nostre dret a l’alimentació i que acompanyarem solidàriament els altres pobles en lluita per la vida, per les llavors. És el repte immediat que tenim els moviments a casa nostra.

publicat al nº15 (maig 2005) de Revolta Global