Ecologia i Socialisme

Tot i que no pugui situar-se fora de les lleis naturals, el mode de producció capitalista està, de diferents maneres, en total contradicció amb la natura i amb els processos naturals de desenvolupament. Per al capital, el factor determinant en aquest procés és merament quantitatiu, definit per la relació temps de treball/diners, per la llei del valor. El capitalisme no pot prendre en consideració les relacions qualitatives i globals.

Al mateix temps, la producció capitalista es basa en processos cíclics que busquen ser completats en el lapse més breu possible i en els quals la suma invertida ha de multiplicar-se... L’explotació dels recursos existents no ha de tenir en compte el temps necessari per a la seva producció i regeneració natural. La producció de mercaderies no atén les diverses formes de vida social que troba. L’expansió territorial requerida per garantir la producció, les noves fonts d’energia i el transport no prenen en consideració els medis naturals ni les comunitats vegetals i animals.

Lògica irracional

La causa d’aquest tipus de desenvolupament destructiu no és, doncs, la irracionalitat capitalista, sinó precisament la seva lògica inherent. La demanda socialdemòcrata de "creixement qualitatiu" es veu així atrapada per la lògica del capital, ja que el creixement que garanteixi una vida de qualitat per a tothom i la llei del valor se exclouen mútuament.

La racionalitat capitalista determina les accions del capital individual. Tanmateix, la competència entre diferents grups fa que el sistema en el seu conjunt sigui irracional. La intel·ligència utilitzada en el desenvolupament de la producció, així com en l’ús dels recursos i la protecció ambiental, no sobrepassa el llindar de la fàbrica. Això té efectes destructors en totes les esferes en que ningú no es considera responsable: l’aire, l’aigua, i la terra.

La competència condueix a crisis periòdiques de sobreproducció, quan un enorme percentatge de matèria i d’energia ha estat invertit en mercaderies que no poden ser venudes. A més, el mercat també incita a produir publicitat, drogues i armament que, des del punt de vista del seu valor d’ús, són superflus, si no nefastos, però que generen sucosos guanys en tant que valors de canvi.

Finalment, la competència i la lluita pel lucre i per obtenir guanys suplementaris originen accions il·legals, fins i tot sota les lleis capitalistes: ignorar restriccions ambientals, contaminació de productes, evitar tests exhaustius dels productes, falsificar la descripció del seu contingut, descarregar deixalles de manera il·legal... La llista és interminable.

Metròpolis imperialistes vs. països dependents

A les metròpolis, l’explotació econòmica del substrat natural, social i històric té la seva màxima expressió en els països capitalistes desenvolupats. La fragmentació de la producció i la simultània centralització de les relacions de propietat han assolit el seu punt màxim en aquests països. La producció de mercaderies determina tots els sectors de la societat. Això ha conduït als mateixos problemes ambientals en tots els Estats imperialistes, la qual cosa contribueix a provar que aquests problemes no són producte d’"avaries" o de "fallides", sinó que són el resultat internacional del funcionament mateix del sistema.

En els països “subdesenvolupats”, la causa fonamental de la pobresa i de la crisi ecològica és el model capitalista de producció. La dependència de l’imperialisme i del mercat mundial dominat per aquests ha subjugat el medi ambient en aquests països mitjançant una explotació econòmica molt més directa i brutal que l’experimentada en els països imperialistes. La destrucció de la natura d’acord amb els dictats del mercat mundial i dels interessos de les corporacions internacionals en aquells països està en total contradicció amb les estructures socials desenvolupades històricament i amb les tradicions de vida.

L’’’administració del temps i de l’espai" típica de l’imperialisme en aquests països ha generat una infrastructura quasi exclusivament orientada a les necessitats dels centres econòmics de l’imperialisme. En íntima relació amb això, es destinen "centres de matèries primeres", zones lliures, plantacions i pastures a produir bens d’exportació. La immensa pressió exercida sobre les víctimes de tot això i la imposició d’altres maneres de vida i d’altres funcions socials al menyspreat camp és incomparablement més gran que els trastorns que pateixen la població i el medi ambient en les metròpolis capitalistes.

Així, també des d’un punt de vista ecològic, es poden veure els efectes de la “llei del desenvolupament desigual i combinat" en els països dependents. El mercat mundial està exportant la seva dinàmica destructiva de la biosfera i les seves contradiccions més agudes amb la natura fins a les parts més endarrerides del món on els seus efectes són incomparablement més grans.

La Quarta Internacional considera que la destrucció del medi ambient és... una versió contemporània de la famosa frase de Rosa Luxemburg, "socialisme o barbàrie". Una de les seves principals tasques consisteix a guanyar el moviment obrer i les seves organitzacions a la lluita contra la destrucció del planeta i buscar propiciar la unitat d’acció entre els moviments ecologista i obrer, no tan sols contra les diverses formes de destrucció ambiental, sinó també contra el sistema que les escampa.

publicat al nº15 (maig 2005) de Revolta Global