Balanç ecològic del primer any del tripartit

Miquel-Dídac Piñero (membre del Fòrum Ecologista de Síntesi Llibertària)

Un esbós del primer any de les polítiques ambientals i territorials de l’actual Govern de la Generalitat mostra un munt de contradiccions, pròpies del sistema hegemònic, i la impossibilitat, quasi sempre, de fer polítiques més sostenibles en aquests àmbits -per no parlar de la necessària desacceleració de l’actual creixement il·limitat- més enllà de l’espectacle puntual i immediat. És difícil aplicar polítiques ambientals correctores i de defensa del territori des de la mateixa lògica capitalista i de lliure mercat. Les necessitats ecosocials solament poden tenir satisfacció després d’una bifurcació de les lògiques de la societat en un futur postcapitalista.

A les dificultats de la Generalitat, cal afegir-hi el fet que no té competències en moltes obres d’infraestructures de gran alçada estratègica o pel que fa a l’energia nuclear, que són pròpies de l’Estat. El transvasament de l’Ebre està aturat pel govern Zapatero, però altres infraestructures insostenibles no seran aturades (AVE, MAT…).

La Plataforma en Defensa de l’Ebre demana coherència i fidelitat en el debat parlamentari per modificar el PHN i reitera la seva oposició al canal Xerta-Sénia, com una possible porta al transvasament de l’Ebre a Castelló. El PSOE i el PP han acordat mantenir el transvasament del Xúquer-Vinalopó.

La coherència interna d’aquest sistema econòmic fa que qualsevol mesura correctora que pugui entrar en contradicció sigui neutralitzada automàticament, o bé per un ajuntament, per un govern autonòmic o pel propi Estat.

Així el TAV –que provoca un fort impacte ambiental en el seu traçat- es fa amb el beneplàcit de totes les institucions, però mai no s’ha justificat la seva rendibilitat econòmica i social, segons denúncia la Plataforma d’Oposició en el seu tram Barcelona-Perpinyà. No és una obra de veritable interès general per a la gent i cal considerar que impedeix el desenvolupament de la necessària xarxa de transport públic ferroviari (l’alternativa racional a l’abús del transport per carretera, com va establir la Jornada d’infraestructures a Sant Daniel), ja que les grans inversions que comporta no són rendibles i provoquen un gran endeutament de l’Estat en matèria d’infraestructures.

La zona de lliure canvi de la Unió Europea i el Magrib en l’horitzó de l’any 2010 necessita protegir i desenvolupar millor el sector tèxtil i de vestir al Marroc, segons manifesta Peter Mandelson, el comissari de Comerç Exterior de la UE. Paral·lelament, aquest sector a Catalunya desmunta les seves fàbriques i és deslocalitza cap el Marroc amb el vist-i-plau polític de l’Estat i la Generalitat. L’energia electronuclear francesa servirà per a aquests fins i per això els Estats francès i espanyol projecten la línia de Molt Alta Tensió (MAT) transfronterera del Pirineu mediterrani, un transvasament elèctric de les nuclears franceses pel litoral peninsular fins al cable de Tarifa i cap el Marroc.

Conflicte social

El conflicte ambiental -a condició que no sigui un moviment social, com ara l’oposició al PHN- aquell que no qüestiona el sistema hegemònic i les seves infraestructures, quasi sempre liderat per elements de les anomenades classes mitjanes amb rituals monotemàtics, ajuda a mantenir l’aparença de participació ciutadana mentre es fan projectes insostenibles. Per això, el poder intenta integrar les reivindicacions ciutadanes per impedir qualsevol evolució cap a moviments de masses.

En aquest sentit, des del PSC a les Terres de l’Ebre es va intentar desprestigiar i dissoldre la PDE després del triomf electoral de Zapatero. Rebutjar aquesta perversió del poder i el seu joc espectacular d’aturar el conflicte més enllà de "la participació ciutadana" institucionalitzada i subvencionada és el repte de la mobilització social.

En aquest context de contradiccions entre el poder hegemònic i els seus governs per una banda –sempre al servei de la burgesia i el sistema de producció i mercat capitalista- i la societat civil per l’altra, la Generalitat vol adoptar mesures correctores i justes en l’afer de la contaminació ambiental de Flix o aturar l’abús sobre el litoral per mitjà del Pla Costaner, després del nou Debat Costa Brava de fa un any o la Jornada sobre Urbanisme i democràcia directa col·lectiva a Palafrugell. Però ningú no atura l’eix Vic-Olot per Bracons.

En aquestes contradiccions s’escenifica una vegada més la imposició del model de transport per carretera no solament a Bracons; també el projecte de Cinturó de les Gavarres o el Quart Cinturó, del qual, segons l’ADENC, la Generalitat ja en fa un tros amb la prolongació de la ronda Oest de Sabadell, mentre el Ministeri de Foment continua la tramitació entre Terrassa i Granollers, ignorant les declaracions de Maragall i el Pacte del Tinell.

En canvi, el sistema ferroviari convencional és un model racional i no consumeix combustible fòssil. Per la seva banda, el Pla Costaner protegeix extenses àrees litorals en un moment de gran pressió urbanística de segones residències i reciclatge de diner negre en el sector immobiliari. Però és visible el fet que el litoral català està saturat d’edificacions i que aquesta pèrdua de riquesa paisatgista atura la compra consumista de segones residències per raons estètiques lògiques.

Els conflictes de l’aigua, a l’igual que els conflictes veïnals per abocadors de residus, centren gran part de la problemàtica ambiental. Des de la Generalitat, no es vol enfocar tot això de manera global. La Plataforma cívica per la reducció de residus – Ecologistes de Catalunya manifesta que es van constatar profundes diferències de criteri en aquesta problemàtica en el decurs de la reunió amb la secretaria general del Departament de Mediambient i el gerent de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta Plataforma considera que hi ha un continuïsme en el model de gestió dels residus.

La trobada alternativa sobre residus de Cruïlles va constatar la indignació de col·lectius i plataformes de persones afectades d’arreu de Catalunya. La Plataforma alternativa antiabocador de Cruïlles, la Plataforma cívica per la reducció de residus–EdC, Plataforma contra la incineradora de Sant Pere de Torelló i la Plataforma antiincineradora de GREFACSA (Termens) manifesten el seu desencant per la política que s’està fent des del Departament de Mediambient de la Generalitat en la gestió de residus.

A més de la problemàtica de l’abocador de Vacamorta a Cruïlles, es va constatar com a fet destacat que en els últims quatre anys el Departament d’Agricultura i Ramaderia ha subvencionat la incineradora de GREFACSA per valor de 4.461.521 euros.

Residus, urbanisme, energia...

Fonts del Departament de Mediambient reconeixen que hi ha diversos projectes de sanejament d’aigües residuals del govern anterior encallats o inacabats. Una directiva de l’UE marca que els municipis de més de 10.000 habitants han de tenir depuradora, però el govern de CiU va decretar fer plantes als de 2.000 habitants. Hi ha qui pensa que hi havia prioritat per fer aquestes plantes, encara que estiguin en terrenys inundables en el mapa d’INUNCAT, en llocs molt propers a camps de golf projectats, com ara aquells que hi ha aturats per la pressió popular entre l’Escala i Bellcaire en relació a la depuradora d’Albons.

La inversió necessària és molt gran i s’ha d’establir un ordre de prioritats en referència als danys ambientals en rius i rieres pels abocaments d’aigües residuals urbanes sense depurar, especialment davant el problema dels nitrats, que no solament tenen un origen ramader dels purins, sinó també urbà, industrial i d’abocadors. El Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de l’ACA és de l’any 2002 i la Generalitat en vol establir un de nou pels anys 2009-2014, però es necessiten uns 900 milions d’euros.

L’actual model urbanístic d’ocupació massiva és qüestionat cada vegada més per diferents sectors i actors socials, pel consum excessiu del sòl i del territori i també per l’alt consum energètic i de materials que comporta. Segons el col·lectiu d’arquitectes AUS, l’actual model s’empassa el territori, com ara nous projectes al Baix Llobregat o a la Vall Fosca. Els polígons comercials també desplacen el sòl rústic.

Segons la Plataforma cívica Salvem l’Empordà, el Pla Director de l’Empordà no s’ha obert prou a la societat i es redacta amb criteris poc sostenibles des de l’Administració. Les Agendes 21 queden en simples anàlisis o auditories en comptes d’ordenances de compliment obligatori, segons les Segones Jornades Ecologistes de la Bisbal.

A nivell energètic Catalunya tampoc no surt del model caduc establert. En aquest sentit la Plataforma ciutadana d’oposició a la central tèrmica del port de Barcelona vol que els interessos de la ciutadania es posin pel damunt de Gas Natural. Mentre la nuclear Vandellòs II ha patit incidents del nivell 2, a l’igual que va passar a la de Trillo, la Vandellòs I es va tancar per patir el nivell 3. Ara cal aconseguir que l’Estat tanqui Vandellòs II davant el fet que el Consell de Seguretat Nuclear conclou que s’ha de donar prioritat a la producció elèctrica per damunt de la seguretat. Això demostra la prepotència d’Iberdrola i Endesa.

publicat al nº15 (maig 2005) de Revolta Global